Blanca de Nàpols

(Regne de Nàpols, 1283 — Barcelona, 1310)

Blanca de Nàpols

© Fototeca.cat

Reina; segona muller de Jaume II de Catalunya-Aragó.

Princesa angevina, filla de Carles II i de Maria d’Hongria, reis de Nàpols. El matrimoni, concertat en el tractat d’Anagni (1295), tingué lloc a Vilabertran el 29 d’octubre de 1295. Pares de deu fills, formaren una família d’aspecte burgès i d’una gran religiositat, en la qual influí Arnau de Vilanova. Mostrà, com el rei, un viu afany per la política matrimonial de les famílies reials catalana i napolitana. Acompanyà Jaume II en molts viatges, fins i tot en expedicions militars a Sicília, Almeria, etc. Intervingué en l’entrevista de Tarassona (1304) entre els reis d’Aragó, de Portugal i de Castella. Residí amb preferència a Montblanc, Santes Creus i Tortosa. Tingué cancelleria pròpia. Fou sepultada al monestir de Santes Creus.

El juny del 2011, es feren públics els primers resultats de les anàlisis de les seves restes mortals (juntament amb els de Pere II de Catalunya-Aragó), els quals confirmaren que morí en el desè part i que el rostre de l’escultura que decora la seva tomba és un retrat idealitzat.