Fill d’Antoni Brusi i Mirabent, n’heretà la propietat del Diario de Barcelona, que dirigí (1838-65) i convertí, tot consolidant-lo com a diari conservador i amb l’ajuda de la gestió i els criteris de Joan Mañé i Flaquer, en diari polític d’opinió, coincidint amb la Revolució del 1854. Creà el subtítol De Avisos y Noticias, la qual cosa feu néixer el diari comercial amb publicitat pagada. Assajà, amb èxit, una edició de la tarda, més reduïda, i independent de la del matí; seguí els progressos del telègraf i donà una informació més actualitzada al diari. El 1875 emprà per primera vegada coloms missatgers per a transmetre notícies periodístiques. Amb tot això i una bona xarxa de corresponsals, el Diario de Barcelona esdevingué la primera publicació periòdica de Barcelona. L’any 1865 cedí la direcció a Joan Mañé.
El 1853 glossà l’ideari de Jaume Balmes en el Discurso llegit en la inauguració del mausoleu erigit a Vic. Alfons XII li donà el títol de marquès de Casa Brusi, l’any 1875.