Entre el 1912 i el 1927 hi aparegueren per atzar diversos lots d’orfebreria ibèrica i dracmes, sobretot d’Empúries i d’Iltirta. Excavacions posteriors, dirigides per Josep de C. Serra i Ràfols i Salvador Vilaseca, permeteren de conèixer part de la muralla, amb una porta i cases. Sembla que fou habitat pels ilercavons durant la primera època ibèrica (segles IV-III aC) i la seva considerable extensió (unes 4,5 hectàrees) fa suposar que hauria tingut importància geoestratègica durant la segona guerra Púnica. Els objectes d’orfebreria, gerros i plates d’argent, com també les monedes, són citats, a vegades, amb el nom de Tresor de Tivissa.
La represa dels treballs d’excavació a partir del 1998 permeté descobrir un extens sector del jaciment, prop de l’extrem septentrional, corresponent a quatre grans cases amb pati central, bastides al segle III aC i destruïdes en els darrers anys d’aquesta centúria, tot i que l’ocupació d’aquesta zona podria ser anterior, del segle IV aC. El lloc restà abandonat fins a mitjan segle II aC, època en què es construïren altres edificis que foren habitats durant prop d’un segle, i dels quals han quedat poques restes.
Des del final de la segona dècada de 2010 les excavacions han confirmat el caràcter urbà de l’assentament amb la delimitació de dos nous trams de barris de cases d’entre 30 i 250 m2, separats per un gran carrer de dotze metres de llargada. Els edificis més grans consten de recintes articulats a través d’un pati interior o atri, i en els més petits les compartimentacions internes són més reduïdes, diferenciació arquitectònica que reforça la idea d’una forta estratificació social. Ultra la descoberta de nombroses monedes amb caràcters de l’alfabet ibèric que es correspondrien a la pronúncia Kum, l’any 2020 la identificació d’un fragment de plom amb la marca d’una encunyació monetària amb la mateixa inscripció permeté als arqueòlegs deduir que aquest era el nom ibèric de la població.