i Centre Excursionista de Catalunya | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Centre Excursionista de Catalunya

Sigla del CEC
Els socis fundadors de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, nucli generador del Centre Excursionista de Catalunya ; d’esquerra a dreta: Pau Gibert, Ricard Padrós, Josep Fiter, ...
© Fototeca.cat
muntanyisme munt i institucions de cultura inst cult
Entitat cultural i esportiva que, com a continuadora de l’ Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876) i de l’ Associació Catalana d’Excursions (1878), fou constituïda a Barcelona el 1890, sota la presidència d’Antoni Rubió i Lluch, per fusió d’aquestes dues entitats.

Instal·lat a les golfes d’una casa del carrer del Paradís, seu de la primera entitat, la reconstrucció de l’edifici, inaugurat el 1905, deixà al descobert les columnes del temple romà d’August. En els seus primers anys, l’intent de normalitzar els estudis aplicats a Catalunya, oferint-ne l’ensenyament regular, li donà caràcter d’una universitat popular: ja el 1891 hi foren donades les conferències de la campanya lingüística de L’Avenç , i ben aviat foren organitzats cursets de diverses especialitats per figures de gran prestigi (Lluís Marià Vidal, Pompeu Fabra, Rossend Serra i Pagès, Jaume Massó i Torrents, Josep Ricart i Giralt, etc); establí cursos regulars d’història i de literatura catalanes, de geologia, de geografia, de botànica, de folklore i d’arqueologia. Acollí els Estudis Universitaris Catalans en la seva etapa inicial. Publicà des del 1891 el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , dirigit inicialment per Francesc Carreras i Candi, monografies geogràfiques, històriques i arqueològiques, les guies d’Artur Osona, de Cèsar August Torres i d’Eduard Vidal i Ribas; inicià els estudis espeleològics a Catalunya sota l’impuls de Norbert Font i Sagué. El 1904 foren creades diverses seccions (el 1908, la d’esports de muntanya). Fou iniciat un inventari gràfic de Catalunya, amb exposicions anuals de fotografia de muntanya, i inicià la publicació de mapes muntanyencs a gran escala. Dins l’esperit de defensa del patrimoni arqueològic català, dugué a terme, entre d’altres, una gran campanya per a salvar les Drassanes de Barcelona, que hom havia acordat d’enderrocar (1927). En l’ordre esportiu, cal destacar, també, la pràctica de l’esquí, tant de pista com de fons, iniciada el 1907: s’hi distingiren els alpinistes Jaume Oliveres, Juli Soler i Lluís Estasen ( alpinisme ). El 1908 organitzà el primer congrés de Societats Pirinenques, amb reunions a Perpinyà i a Barcelona. El 1932 fou cofundador de la Union Internationale des Associations d’Alpinisme (UIAA). El 1909 inaugurà el refugi d’Ulldeter; el seguiren el de la Renclusa (1916) a la Maladeta, el de la Molina (1924), el de Prats d’Aguiló (1927) al Cadí, el de la Mussara (1926) i el de Siurana (1934) a les muntanyes de Prades, el refugi Blanc (1943) a la regió de Peguera, el de l’Estany Negre (1954) de Caldes de Boí, el d’Amitges a la vall d’Espot, el nou Xalet d’Ulldeter (1959), el Xalet Juli Soler i Santaló de Salardú (1970), el nou Xalet Joan Ventosa i Calvell (1979), a l’estany Negre de Caldes de Boí, i el nou Xalet d’Amitges (1984) a la vall d’Espot. A partir del 1931 afegí al títol la denominació de Club Alpí Català

Presidents del Centre Excursionista de Catalunya

. Des de la reorganització del 1941 donà major impuls a l’activitat esportiva: tanmateix, les activitats d’iniciació excursionista, les escoles d’esquí i d’escalada ( Centre Acadèmic d’Escalada ), concursos d’esports de neu, marxes i acampades socials, exploracions espeleològiques, etc, alternen amb sessions de projeccions i conferències de ciències naturals i físiques aplicades a la muntanya, gràmatica i toponímia, tècnica topogràfica, història, etc, i les activitats d’un grup coral. Abans de la guerra civil de 1936-39 havia publicat, a més del butlletí, les revistes “L’esquí” (1935-36) i “Cinema Amateur” (1932-36); a partir del 1946, “Montaña” (des del 1970, “Muntanya”), i posteriorment “Otro Cine” i “Espeleòleg”. Ha editat guies dels Pirineus en castellà i en català, d’Agustí Jolis i M. Antònia Simó, mapes esquemàtics, les guies de divulgació botànica de Francesc Masclans, la Meteorologia de l’excursionista d’Eduard Fontserè, etc. De l’any 1976 ençà, destaquen entre les seves publicacions: Alta muntanya, flora i vegetació , de Josep Vigo; 100 anys d’obra col·lectiva del Centre Excursionista de Catalunya , de Margarida Cardona; Una vella i encerclada terra , de Salvador Espriu; Everest el repte d’un somni , de Manuel Mateu; Les masies del Maresme , de Lluís Bonet; Dites i tradicions populars referents a les plantes , de Cels Gomis; Els noms de les plantes dels Països Catalans , de Francesc Masclans; Queralbs , de diversos autors, i Esports de neu a Catalunya , de Margarida Cardona i Lluís Dupré. Cal destacar també els premis literaris Centre Excursionista de Catalunya: Camina que caminaràs , de Fina Rifà i Josep M.Cormand; Una mina, un poble, d’E. Ayala, P. Serra, P. Vila i M. Vilajoiosa. Les guies: Pirineu Oriental , de David Aloy i Mercè Lleonart; Travessia del Pirineu , de Georges Vèron; Pallars-Alt Urgell d’Agustí Jolis i M. Antònia Simó, i l’inici de la col·lecció “Clàssics de l’alpinisme, descoberta i aventura” (cinc títols). Membres del CEC han aconseguit primeres escalades a cims africans, sud-americans i asiàtics. Ha estat l’entitat organitzadora de la primera expedició catalana al cim de l’Everest (1982) que assolí la cota de 8.500 m. L’entitat té una biblioteca especialitzada de més de 25.000 volums, amb una col·lecció de més de 5.000 mapes antics i moderns, especialment catalans, i un notable arxiu fotogràfic. És l’entitat excursionista més antiga dels Països Catalans. L’any 2000 el nombre de socis era d’uns 5.500. Ha rebut, entre altres guardons, la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona (1976), el Premi d’Honor Jaume I (1981) i la medalla de la UNESCO (1999). El 1997 fou declarada entitat d’utilitat pública pel consell de ministres.

Col·laboració: 
JIg
Llegir més...