i Centre Excursionista de Catalunya | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Centre Excursionista de Catalunya

Sigla del CEC
Excursionisme
Sigla del CEC
Gelera d’Aneto, en una sortida del Centre Excursionista de Catalunya, anterior als anys trenta
© ARXIU FOTOGRÀFIC DEL CEC – I. CANALS
muntanyisme munt i institucions de cultura inst cult
Club excursionista de Barcelona.

Fundat el 1876 amb el nom d’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876), és considerada l’entitat pionera de l’excursionisme de l’Estat espanyol. El principal impulsor i primer president fou Josep Fiter i Inglés. Nasqué amb la idea de fomentar els aspectes científics, culturals i literaris de Catalunya. El 1878 se n’escindí un grup que s’anomenà Associació Catalana d’Excursions, tot i que el 1891 les dues entitats es fusionaren de nou, sota la presidència d’Antoni Rubió i Lluch, i prengueren la denominació actual, també coneguda com CEC. Instal·lat a les golfes d’una casa del carrer del Paradís, seu de la primera entitat, la reconstrucció de l’edifici, inaugurat el 1905, deixà al descobert les columnes del temple romà d’August.

En els seus primers anys, l’intent de normalitzar els estudis aplicats a Catalunya, oferint-ne l’ensenyament regular, li donà caràcter d’una universitat popular: ja el 1891 hi foren donades les conferències de la campanya lingüística de L’Avenç, i ben aviat foren organitzats cursets de diverses especialitats per figures de gran prestigi (Lluís Marià Vidal, Pompeu Fabra, Rossend Serra i Pagès, Jaume Massó i Torrents, Josep Ricart i Giralt, etc.). Establí cursos regulars d’història i de literatura catalanes, de geologia, de geografia, de botànica, de folklore i d’arqueologia. Acollí els Estudis Universitaris Catalans en la seva etapa inicial. Destacà la seva aportació al catalanisme participant en la redacció de les Bases de Manresa (1892), organitzant els Estudis Universitaris Catalans (1903), el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) i participant en la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans (1907).

Publicà des del 1891 el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, dirigit inicialment per Francesc Carreras i Candi, monografies geogràfiques, històriques i arqueològiques, les guies d’Artur Osona, de Cèsar August Torres i d’Eduard Vidal i Ribas; inicià els estudis espeleològics a Catalunya sota l’impuls de Norbert Font i Sagué. El 1904 fundà la secció d’esports de muntanya, que s’afegí a la de folklore, arquitectura, fotografia, geografia i ciències naturals, arqueologia i història. Fou iniciat un inventari gràfic de Catalunya, amb exposicions anuals de fotografia de muntanya, i inicià la publicació de mapes muntanyencs a gran escala. Dins l’esperit de defensa del patrimoni arqueològic català, dugué a terme, entre d’altres, una gran campanya per a salvar les Drassanes de Barcelona, que hom havia acordat d’enderrocar (1927).

En l’ordre esportiu, cal destacar, també, que fou impulsor de la pràctica de l’esquí, tant de pista com de fons, iniciada el 1907: s’hi distingiren els alpinistes Jaume Oliveres, Juli Soler i Lluís Estasen (alpinisme). El 1908 organitzà el primer congrés de Societats Pirinenques, amb reunions a Perpinyà i a Barcelona. Durant els anys vint fomentà el moviment escolta. A partir del 1931 afegí al títol la denominació de Club Alpí Català. El 1932 fou cofundador de la Union Internationale des Associations d’Alpinisme (UIAA). El 1935 organitzà a Barcelona la II Assemblea General de la UIAA i el V Congrés Internacional d’Alpinisme, que organitzà de nou l’any 1976 amb motiu del centenari de l’entitat.

Fou pioner en la construcció de refugis de muntanya, i el 1909 inaugurà el refugi d’Ulldeter; el seguiren el de la Renclusa (1916) a la Maladeta, el de la Molina (1924), el de Prats d’Aguiló (1927) al Cadí, el de la Mussara (1926) i el de Siurana (1934) a les muntanyes de Prades, el refugi Blanc (1943) a la regió de Peguera, el de l’Estany Negre (1954) de Caldes de Boí, el d’Amitges a la vall d’Espot, el nou Xalet d’Ulldeter (1959), el Xalet Juli Soler i Santaló de Salardú (1970), el nou Xalet Joan Ventosa i Calvell (1979), a l’estany Negre de Caldes de Boí, i el nou Xalet d’Amitges (1984) a la vall d’Espot.

Des de la reorganització del 1941 donà major impuls a l’activitat esportiva. Es creà el Centre Acadèmic d’Escalada (1942), la secció de Ciències i Arts (1947), l’Equip de Recerques Espeleològiques (1952) i la secció de càmping (1973). Des del 1958 organitza el Ral·li d’Esquí de Muntanya. Tanmateix, les activitats d’iniciació excursionista, les escoles d’esquí i d’escalada, els concursos d’esports de neu, les marxes i acampades socials, les exploracions espeleològiques, etc., alternen amb sessions de projeccions i conferències de ciències naturals i físiques aplicades a la muntanya, gramàtica i la toponímia, tècnica topogràfica, història, etc., i les activitats d’un grup coral.

El CEC organitza el Ral·li d’Esquí de Muntanya des del 1958. Edició del 2011 a la vall de Conangles
© CEC - ROGER ROVIRA

Membres del CEC foren pioners del pirineisme, de l’escalada, de l’alpinisme i dels esports de neu, com Artur Osona, Jaume Oliveras, Juli Soler Santaló, Emili Juncadella, Cèsar August Torras, Lluís Estasén, Albert Oliveras o Josep Maria Guilera. Alguns dels seus membres també foren personatges il·lustres de la vida cultural catalana, com Pompeu Fabra, Antoni Gaudí, Jacint Verdaguer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Josep Maria Jujol o Francesc Carreras i Candi. Aquests obriren vies a les principals zones d’escalada de Catalunya, com ara Montserrat, Terradets o Mont-rebei. A més, protagonitzaren escalades d’alt nivell als Alps i a les Dolomites, i alguns dels seus membres participaren en expedicions a l’Atles, la Patagònia, l’Iran, els Andes, l’Hindu Kush, l’Himàlaia i el Karakoram. Participà en molts dels èxits de l’alpinisme català, com ara els primers set mil i vuit mil estatals, amb l’Istor-o-nal (1969) i l’Annapurna Est (1974), respectivament; els primers intents catalans a l’Everest (1982, en foren organitzadors, i 1983), assolit finalment el 1985; noves vies a l’Huascarán Nord (1983) i al Bhagirathi (1984); la primera expedició femenina a l’Himàlaia (Kangtega, 1984); el primer vuit mil femení estatal (Cho Oyu, 1989), i el pilar oest del Makalu (1991) o la primera alpinista estatal a l’Everest (Araceli Segarra, 1996).

Abans de la Guerra Civil de 1936-39 havia publicat, a més del butlletí, les revistes L’esquí (1935-36) i Cinema Amateur (1932-36); a partir del 1946, Montaña (des del 1970, Muntanya), i posteriorment Otro Cine i Espeleòleg. Ha editat guies dels Pirineus en castellà i en català, d’Agustí Jolis i M. Antònia Simó, mapes esquemàtics, les guies de divulgació botànica de Francesc Masclans, la Meteorologia de l’excursionista d’Eduard Fontserè, etc. De l’any 1976 ençà, destaquen entre les seves publicacions: Alta muntanya, flora i vegetació, de Josep Vigo; 100 anys d’obra col·lectiva del Centre Excursionista de Catalunya, de Margarida Cardona; Una vella i encerclada terra, de Salvador Espriu; Everest el repte d’un somni, de Manuel Mateu; Les masies del Maresme, de Lluís Bonet; Dites i tradicions populars referents a les plantes, de Cels Gomis; Els noms de les plantes dels Països Catalans, de Francesc Masclans; Queralbs, de diversos autors, i Esports de neu a Catalunya, de Margarida Cardona i Lluís Dupré. Cal destacar també els premis literaris Centre Excursionista de Catalunya: Camina que caminaràs, de Fina Rifà i Josep M.Cormand; Una mina, un poble, d’E. Ayala, P. Serra, P. Vila i M. Vilajoiosa. Les guies: Pirineu Oriental, de David Aloy i Mercè Lleonart; Travessia del Pirineu, de Georges Vèron; Pallars-Alt Urgell d’Agustí Jolis i M. Antònia Simó, i l’inici de la col·lecció “Clàssics de l’alpinisme, descoberta i aventura” (cinc títols).

L’entitat té una biblioteca especialitzada de més de 25.000 volums, amb una col·lecció de més de 5.000 mapes antics i moderns, especialment catalans, i un notable arxiu fotogràfic. És l’entitat excursionista més antiga dels Països Catalans. L’any 2000 el nombre de socis era d’uns 5.500. Ha rebut, entre altres guardons, la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona (1976), el Premi d’Honor Jaume I (1981), la Creu de Sant Jordi (1983) i la medalla de la UNESCO (1999). El 1997 fou declarada entitat d’utilitat pública pel consell de ministres.

Presidents del Centre Excursionista de Catalunya

    Associació Catalanista d'Excusions Científiques

  1. Josep Fiter i Inglès (1876-1878)
  2. Eduard Tàmaro i Fabricias (1878-1879)
  3. Josep d'Argullol i Serra (1879-1880)
  4. Joaquim Riera i Bertran (1881-1883)
  5. Antoni Aulèstia i Pijoan (1883-1885)
  6. Cèsar August Torras i Ferreri (1885-1888)
  7. Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta (1888-1891)

    Associació Catalana d’Excursions

  1. Francesc Xavier Tobella i d'Argila (1878)
  2. Josep Fiter i Inglès (1878-1879)
  3. Ramon Arabia i Solanas (1879-1883)
  4. Francesc de Sales Maspons i Labrós (1883-1891)

    Centre Excursionista de Catalunya

  1. Antoni Rubió i Lluch (1890-1892)
  2. Francesc de Sales Maspons i Labrós (1892-1896)
  3. Lluís Marià Vidal i Carreras (1896-1900)
  4. Ramon Picó i Campamar (1900-1902)
  5. Cèsar August Torras i Ferreri (1902-1915)
  6. Juli Soler i Santaló (1913), va refusar el càrrec
  7. Jaume Massó i Torrents (1915-1919)
  8. Lluís Llagostera i Pasqual (1919-1921)
  9. Cèsar August Torras i Ferreri (1921-1923)
  10. Joan Ruiz i Porta (1923-1925)
  11. Francesc de Paula Maspons i Anglasell (1927-1931)
  12. Pau Vila i Dinarès (1931-1935)
  13. Eduard Vidal i Ribes (1935)
  14. Josep Maria Blanc i Romeu (1935-1940)
  15. Lluís de Quadras i Feliu (1940-1959)
  16. Albert Mosella i Comas (1959-1967)
  17. Josep Ventosa i Palanca (1967-1971)
  18. Agustí Bou i Tort (1971-1976)
  19. Lluís Puntis i Pujol (1976-1984)
  20. Josep Maria Sala i Albareda (1984-1992)
  21. Conrad Blanch i Fors (1992-1998)
  22. Enric Nosàs i Sisquella (1998-2005)
  23. Josep Manel Puente Pubill (2005-2017)
  24. Eduard Cayón i Costa (des del 2017)
Col·laboració: 
JIg
Data de revisió: 
2019-06-20
Llegir més...