Els originals són conservats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. El seu origen rau en els intents del Consell de Cent per disposar, des del final del segle XVI, d’una recopilació que fos fàcilment consultable de totes les disposicions i els privilegis que configuraven el dret administratiu municipal i la seva aplicació pràctica usual. El 1608 es feu l’encàrrec formal a Bruniquer, el qual el 1614 en feu el lliurament. El 1692 continuà l’obra l’escrivà Joan Guiu, que incorporà la informació fins el 1640. A partir del 1699 se n’encarregà Geroni Brotons, que arribà fins a la fi de la institució (1714); llavors, l’escrivà Sayós feu una còpia del conjunt, en tres volums, que esdevingué l’original per a l’edició de l’obra en 5 volums (1912-16, Col·lecció “Documents Històrics Inèdits” de l’AHCB), tot i que només s’ha conegut amb el nom del primer compilador. Francesc Carreras i Candi, un dels promotors de l’edició, redactà les “Notes preliminars” del primer volum, en les quals es presentava l’obra i l’autor.
Resultat d’una lectura sistemàtica de bona part de la documentació municipal (dietaris, llibres de privilegis, processos, causes, sentències, provisions, llibres de crides i ordinacions, manuals i registres de deliberacions, etc.), utilitzà també algun altre recull anterior, com el Llibre de les solemnitats de Barcelona, iniciat entorn el 1383. La informació està classificada per matèries, cadascuna de les quals segueix un ordre cronològic. Alguns aspectes d’una mateixa temàtica apareixen en capítols i volums diferents. El primer volum té un cert caràcter introductori; comença amb la reproducció de la llista dels consellers de la ciutat (1249-1713) i segueix amb el cerimonial dels consellers, el tractament de les causes d’habilitació i d’inhabilitació per accedir al càrrec i les seves prerrogatives.
Ocupen diferents capítols les visites reials i els diversos esdeveniments de la vida dels monarques i la família reial (naixements, casaments, morts, malalties); també reben un tractament específic les arribades a la ciutat d’altres autoritats (eclesiàstics, virreis, consellers) o la rebuda i la tramesa d’ambaixadors. Dedica força atenció a l’estructura de l’administració municipal i el seu funcionament (oficis, finances, càrrecs, propietats, abastaments, donatius i institucions com la taula de canvi i el Banc de la Ciutat), als conflictes i la defensa (creació d’armades, la formació del sagramental, l’allistament, les soldades, les fortificacions), a la delinqüència (bandolerisme), a les epidèmies i malalties, i també hi ha referències a la justícia municipal. També s’hi recull l’estreta vinculació econòmica i social entre el govern de la ciutat i l’activitat comercial i manufacturera, la intervenció del Consell en l’ordenació dels oficis i les confraries, i els drets i les pràctiques dels nobles, dels ciutadans honrats i dels mercaders; i també les institucions religioses i els pobres. S’hi esmenten altres institucions que depenien del govern de la ciutat com l’estudi general, així com activitats festives, manifestacions religioses i fets extraordinaris com els incendis o els terratrèmols.
La utilització de l’obra per la historiografia ha estat generalitzada, fins al punt d’obviar la consulta de la documentació original, amb els corresponents problemes d’interpretació quan aquella no resulta prou precisa. Ha estat un recurs fonamental en els treballs sobre el funcionament del govern municipal de la ciutat, particularment en obres com Geografia General de Catalunya. La ciutat de Barcelona (1916), de F. Carreras i Candi.