i Jordi Cervelló i Garriga | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jordi Cervelló i Garriga

Jordi Cervelló i Garriga
© Fototeca.cat
música mús
Compositor.
Barcelona, 18 d’octubre de 1935

Formació

Fill de Josep Cervelló, s'inicià en la música a l’edat de sis anys, quan començà els estudis de violí amb Rosa García Faria, i posteriorment (1948-52) féu cursos de perfeccionament amb Joan Massià i Prats, i amb Josep Maria Roma i Roig treballà el repertori cambrístic de violí i piano. En 1975-60 amplià a Milà la seva formació amb Franco Tufari, però aquest darrer any un accident automobilístic l’obligà a abandonar la carrera de violinista. Es dedicà aleshores a la composició i la pedagogia. De nou a Barcelona, estudià tècnica compositiva amb J.M. Roma (1962).

Estil i trajectòria com a compositor

La formació com a violinista ha determinat un clar protagonisme de gran part la seva producció vers el violí o altres instruments de corda, obres que en reflecteixen un profund coneixement i una total adequació de la partitura. Té també té obres per a orquestra, piano o música coral.

Cal esmentar, entre d’altres, Cuatro movimientos (1968), per a quartet de corda, i el 1973 Seqüències sobre una mort (1970), per a orquestra, li valgué el premi Ciutat de Barcelona. Aquesta obra assenyalà l’adopció d’un llenguatge més personal, i deixà enrera una etapa marcada per l’academicisme, tot i que el seu llenguatge més consolidat representa un compromís entre la tradició i la recerca de l’originalitat. També per a orquestra, el 1972 presentà a Barcelona Anna Franck, un símbol, que tingué també un gran èxit a Jerusalem (1973) i Nova York (1984), i el 1976 Biogénesis, composta en col·laboració amb Jorge Wagensberg, obra per la qual rebé el primer premi del Concurso Permanente de Composición e Investigación Musical.

És autor d’obres per encàrrec, entre les quals hom pot esmentar Balada (1973), escrita en homenatge a A. Rubinstein a petició del Concurs Internacional Arthur Rubinstein; Vers l’infinit (1982), obra simfònica escrita per a l’Ajuntament de Barcelona; Cant nocturn (1990), encarregada pel Centre de Documentació i Difusió de la Música Contemporània, Un cant a Pau Casals (1991), escrita per a l'Olimpíada Cultural, Gémini (1998), per a violí i violoncel solistes amb orquestra de corda, 4 Caprici (1998), per a violí sol, i l’obra simfònica Formes per a una exposició, composta per a il·lustrar l’exposició La Forma!, del Museu de la Ciència de Barcelona (1999).

Guardons i reconeixements

A banda dels premis esmentats, la Unió de Compositors de l’URSS el convidà, el 1988, a participar en el III Festival de Música Contemporània de Leningrad (actual Sant Petersburg).

L’any 2006 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2010 fou guardonat amb el Premi Nacional de Música

Obra pedagògica i periodística

Professor de violí al Conservatori de Badalona (1982-96), és autor del tractat Principis fonamentals sobre la tècnica general del violí. Ha exercit la crítica musical en diversos mitjans (Radio Nacional de España, Jano. Medicina y Humanidades, El País).

Obra

Orquestra 

  1. Burlesca ibérica, per a orquestra de corda (1963)
  2. Dos movimientos orquestra de corda (1965)
  3. Fantasía concertant, per a violí i orquestra (1969)
  4. Due tempi concertanti, violoncel i orquestra (1969)
  5. Seqüències sobre una mort, orquestra simfònica (1970)
  6. Anna Frank, un símbol, orquestra de corda (1971)
  7. Clamor, orquestra simfònica (1972)
  8. Concerto grosso, orquestra de corda (1973)
  9. La mort i la donzella, violí solista i orquestra de corda (1974)
  10. Catàlisi, conjunt instrumental (1975)
  11. Biogénesis, orquestra de corda (1976)
  12. Capriccio núm. 6 Trémolo de Paganini, orquestra de corda (1982)
  13. La sisena nit, guitarra i orquestra (1983)
  14. Presto concertante, violoncel i orquestra (1986)
  15. Vers l’infinit (1982)
  16. Cimento di luce e tenebra, orquestra de corda (1984-85)
  17. Antagonisme (1989)
  18. Cant nocturn, viola i orquestra (1990)
  19. Un cant a Pau Casals, orquestra violoncel (1991)
  20. Concertino, violí i orquestra de corda (1993)
  21. Encantament (1995)
  22. Gémini, violí, violoncel, orquestra (1998)
  23. Formes per a una exposició, orquestra simfònica (1999)  
  1. Trio per due violini e pianoforte (1967)
  2. Dos movimientos para trío, violí, violoncel, piano (1968)
  3. Perpetuum mobile, violí, piano (1969)
  4. Introducción y Allegro risoluto, violí, piano (1970)
  5. Capriccio per quinteto, flauta, oboè, clarinet, fagot i trompeta (1971)
  6. Romance, violí i piano (1971)
  7. Fid’l, violí, piano (1973)
  8. Shoshanna, 4 saxofons (1980)
  9. Epithalámion, quartet de corda (1992)
  10. Divertimento I i II, 2 violí (1996)
  11. Quartet de corda ‘Remembrances’ (1992)  
  1. Impromptu-Fantasía, orgue (1970)
  2. Balada (Homenatge a Arthur Rubinstein) , piano (1973)
  3. Sonata in cinque tempi, violí (1976)
  4. Sonata a la memòria de Pau Casals, violoncel (1977)
  5. Preludio, guitarra (1978)
  6. Trèmolo, clarinet (1978)
  7. Meditació, piano (1980)
  8. Studio fantasia, piano (1982)
  9. Cadenzas del concert núm. 1 en si bemoll de Mozart, violí (1990)
  10. A Franz Schubert, piano (1993)
  11. Homenatge, violoncel (1994)
  12. Sonatina, violí (1994)
  13. 4 Caprici, violí (1998)  
  1. Alliberament, v. solistes, cor mixt (1975)
  2. Capvespre, cor mixt (1982)
  3. Dues evocacions, quartet de corda (1992)
Llegir més...