i Confederació Sudista | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Confederació Sudista

ciències polítiques polít
Nom amb el qual foren coneguts els Estats Confederats d’Amèrica, que se separaren de la Unió nord-americana arran de l’elecció (1860) d’Abraham Lincoln com a president dels EUA.

La separació s’esdevingué per la divergència entre els interessos dels estats del sud, de grans explotacions agràries servides per esclaus de raça negra, i els dels estats del nord, industrials i capitalistes en plena expansió cap als nous territoris de l’oest americà, fet que amenaçava de reduir els estats del sud a una minoria impotent en els òrgans de govern comuns. El primer estat a proclamar la secessió fou Carolina del Sud (1860); s’hi uniren (1861) Mississipí, Florida, Alabama, Geòrgia, Louisiana i Texas; llurs representants, reunits a Montgomery (Alabama), que en fou elegida la capital, constituïren (4 de febrer) la Confederació, elegiren un president, Jefferson Davis, i redactaren una constitució provisional. En esclatar (abril del 1861) la guerra de Secessió , s’adheriren a la Confederació els estats de Carolina del Nord, Arkansas, Tennessee i Virgínia (llevat d’un sector que se'n separà i formà el nou estat de Virgínia Occidental, fidel a la Unió). La capital fou traslladada a Richmond (Virgínia). A aquests onze estats s’afegiren els “governs en l’exili” de dos estats més que havien romàs a la Unió, Kentucky i Missouri, raó per la qual la bandera blava de la Confederació tenia tretze estrelles. La Confederació fou suprimida després de la derrota final de les seves forces (1865), i els seus estats foren reincorporats a la Unió.

Col·laboració: 
RoA
Llegir més...