i Eduardo Dato Iradier | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Eduardo Dato Iradier

Eduardo Dato Iradier
© Fototeca.cat
ciències polítiques polít i història hist
Polític.
la Corunya, 1856 — Madrid, 1921

Milità al partit conservador i fou diputat des de l’any 1883. Fou sotssecretari de governació unes quantes vegades, i el 1889 ocupà aquest ministeri formant part del govern regeneracionista Silvela-Polavieja. Nomenà d’alcaldes coneguts catalanistes (doctor Robert, Font de Rubinat, Yxart), però reprimí amb força el Tancament de Caixes . La seva actitud i la política immobilista del govern foren la causa que el Centre Nacional Català organitzés la xiulada de què fou objecte el 4 de maig de 1900 durant la seva visita a Barcelona. L’any 1902 fou ministre de gràcia i justícia al nou govern Silvela, i promulgà (març del 1903) un decret centralitzador del règim notarial que fou molt protestat per diverses entitats catalanes. Ocupà la presidència del congrés durant l’època de la Solidaritat Catalana (1907-09). Després de la Setmana Tràgica afrontà Maura en el si del partit conservador. Dato, home incondicional d’Alfons XIII, encapçalà la fracció dels " idóneos " que volia marginar el difícil Maura. Amb el sosteniment del monarca, formà govern l’any 1913, i així dividí el partit conservador. El 18 de desembre de 1913 féu aprovar el decret llei que autoritzava la creació de mancomunitats de diputacions; això donava satisfacció a una gran part de les exigències de la Lliga Regionalista. Durant aquest govern Espanya mantingué una posició neutral a la Primera Guerra Mundial. Tornà a ésser cap del govern l’any 1917, en una situació molt greu: crisi econòmica, pressió del moviment obrer, etc. Hagué de fer cara a fortes oposicions: assemblea de parlamentaris, juntes militars, vaga general d’agost, etc. Dato actuà d’una manera conciliadora amb les juntes i amb molta duresa amb la vaga. Fou ministre d’estat al govern nacional de Maura del 1918. L’any 1920 fou nomenat cap del govern en una situació de crisi social a Catalunya. Dato féu costat totalment als mètodes emprats pel general Martínez Anido a Barcelona per reprimir el moviment obrer (llei de fugues). El 8 de març de 1921 morí víctima d’un atemptat dut a terme per sindicalistes catalans (Casanellas, Mateu, Nicolau). Dato promulgà diverses lleis de caràcter social (d’accidents del treball, d’assegurances, etc) i creà el ministeri de treball.

Col·laboració: 
BRi
Llegir més...