i Diccionari general de la llengua catalana | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Diccionari general de la llengua catalana

Coberta de la primera edició (1932) del Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra
© Fototeca.cat
filologia filol
Diccionari normatiu dut a terme per Pompeu Fabra i Poch (1932) com a complement del Diccionari ortogràfic (1917) i com a culminació de la seva tasca de fixació i depuració del català modern.

L'Institut d’Estudis Catalans, davant les dificultats de la cultura catalana durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-30), en precipità la redacció (acomplerta per l’autor en sis anys), ajornant la realització d’un diccionari més complet i més documentat. Tot i això, és remarcable per la precisió de les definicions, per la inclusió d’exemples, per la incorporació dels noms científics i per l’obertura al llenguatge aleshores més nou. Aviat esgotat, no fou possible de fer-ne una segona edició fins el 1954. D’aquesta, ja pòstuma prologada per Carles Riba i Bracons, l’Institut d’Estudis Catalans n'assumí la responsabilitat. Fou reeditat en vint-i-una ocasions fins el 1986. Hom hi ha introduït addicions. El 1983 hom féu una nova edició (Diccionari manual Pompeu Fabra) amb modificacions, addicions i amb una ordenació de les entrades per aglutinació etimològica.

El Diccionari de la llengua catalana de l’editorial Grup Enciclopèdia Catalana i, posteriorment, el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC tenen l’origen en el diccionari de Pompeu Fabra i, a grans trets, són deutors del seu plantejament general.

Llegir més...