i Felip III de França | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Felip III de França

Sobrenom amb el qual era conegutl’Ardit
Sobrenom amb el qual era conegutl’Ardit
Felip III. de França, l’Ardit
© Fototeca.cat
història hist
Rei de França (1270-85).
Poissy, Illa de França, 3 d’abril de 1245 — Perpinyà, 6 d’octubre de 1285

Fill de Lluís IX, el sant, i de Margarida de Provença. Es casà el 1262 amb Elisabet d’Aragó, de qui restà vidu el 1271. Participà en la vuitena croada, adreçada contra Tunis, al costat del seu pare (1270), en la qual aquest i el seu germà Tristany (agost) moriren de la pesta. Els croats reembarcaren pel novembre d’aquell mateix any, i Felip passà a Sicília, continuà per terra al llarg d’Itàlia i entrà a París pel maig del 1271. Fou ungit a Reims per l’agost, i aquell mateix mes, per mort sense descendència dels comtes de Tolosa Alfons de Poitiers i Joana, incorporà a la corona francesa el comtat de Tolosa. Incorporat també l’Agenès, que pertanyia al rei d’Anglaterra, hagué de tornar-lo el 1279. El 1272 combaté Roger Bernat III de Foix, i el tingué un any i mig empresonat a Carcassona. El 1274 retornà al papa el Comtat Venaissí, que havia ocupat juntament amb Tolosa, però es reservà la meitat de la ciutat d’Avinyó. Aquell mateix any es casà amb Maria de Brabant, que fou acusada, sembla que sense fonament, d’haver fet emmetzinar el seu fillastre gran Lluís. El 1275, pel tractat d’Orleans, prometé un dels seus fills amb Joana, hereva de Navarra i de la Xampanya, i es féu càrrec del govern d’aquest regne fins a la majoritat de la seva futura nora; l’any següent els navarresos es revoltaren contra el règim francès. Finalment, el 1284, el matrimoni de Joana amb el seu fill, el futur Felip IV, portà a la unió personal d’ambdues corones. Tingué una entrevista amb Pere el Gran de Catalunya-Aragó a París, el 1276, i una altra a Tolosa, el 1281. El 1285 fou el cap de la croada contra Catalunya: amb un enorme exèrcit penetrà al Rosselló pel maig, i travessà l’Albera un mes després. S'establí al setge de Girona a la fi del juny, i allí emmalaltí greument i hagué d’ésser evacuat cap a França. L’exèrcit que el custodiava fou durament castigat en travessar el coll de Panissars, i el mateix rei i el seu fill pogueren passar només gràcies a la generositat de Pere el Gran. Morí a Perpinyà el 5 d’octubre.

Col·laboració: 
MCA
Llegir més...