i Dietrich Fischer-Dieskau | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Dietrich Fischer-Dieskau

música mús
Baríton alemany.
Berlín, 28 de maig de 1925 — Starnberg, Baviera, 18 de maig de 2012

Biografia

Nascut en una família de llarga tradició musical, el 1942 ingressà a la Berliner Musik Akademie, però l’any següent fou mobilitzat. Presoner a Itàlia a la fi de la Segona Guerra Mundial, posteriorment amplià estudis a Berlín i debutà el 1947 en la substitució d’un solista per al Requiem Alemany de Johannes Brahms. Poc després, el mateix any, féu el seu primer recital a Leipzig. El 1949 fou nomenat primer baríton de l’Òpera de Berlín, on debutà en Don Carlo de Giuseppe Verdi.

El 1948 féu la seva primera interpretació pública del cicleViatge d’hivern, de Franz Schubert, obra que el consagraria com el baríton més important de la seva generació, i de la qual enregistrà diverses versions al llarg de la seva carrera. En el gènere del lied tingué com a acompanyant d’excepció el pianista anglès Gerald Moore, amb el qual a mitjan anys setanta enregistrà les cançons completes de Schubert. 

El 1978 es retirà com a cantant d’òpera i el 1993 deixà de donar recitals públics. Des del 1983, impartí classes d’interpretació per a cantants i pianistes a la Hochschule der Künste de Berlín. Es dedicà també a la direcció orquestral, sobretot a partir dels anys noranta, i és autor de biografies i assaigs de compositors i la seva obra. 

Cal esmentar Auf den Spuren der Schubert-Lieder (‘Seguint el rastre dels lieder de Schubert’, 1971), Wenn Musik der Liebe Nahrung ist. Künstlerschicksale im 19. Jahrhundert  (‘Quan la música nodreix l’amor. Destins d’artistes del segle XIX’, 1990), i les autobiografies Nachklang (‘Ressò’, 1987) i Zeit eines Lebens (‘Temps d’una vida’, 2000). Des del 1977 estigué casat amb la soprano Julia Varady

Actuacions i repertori

A banda de l’ Òpera de Berlín, on desenvolupà la part més substancial de la seva trajectòria als escenaris i sales de concert, fou un intèrpret assidu als festivals de Bayreuth (des del 1954) i Salzburg (1956), i cantà als teatres d’òpera més prestigiosos, entre els quals cal esmentar la Wiener Staatsoper (hi debutà el 1957), el Carnegie Hall de Nova York (1964), i el Covent Garden de Londres (1965). Un dels punts culminants de la seva carrera, pel seu caràcter simbòlic, fou la interpretació en l’estrena l’any 1962, del War Requiem de Benjamin Britten en la consagració de la nova catedral de Coventry, a Anglaterra (l’antiga havia estat destruïda durant la Segona Guerra Mundial pels bombardeigs alemanys) .

Identificat amb el lied  (molt especialment Schubert) i l’òpera del segle XIX, la seva versatilitat li permeté interpretar des de Mozart fins a Wagner. Fou també un intèrpret habitual de l’obra de compositors del s. XX. En aquest vessant, hom pot esmentar les obres Elegie für junge Liebende  (‘Elegia per a joves amants’), de Hans Werner Henze, obra composta expressament per a ell(1961); Troilus und Cressida, de Winfried Zilligs; Dantons Tod (‘La mort de Danton’), de Gottfried von Einem; Mathis der Maler (‘Maties el pintor’), de Paul Hindemith; Doktor Faust , de Ferruccio Busoni; Wozzeck, d'Alban Berg, i Lear, d'Aribert Reiman.

Guardons

Tant per la seva obra com per la seva trajectòria rebé distincions destacades, entre les quals cal esmentar:

  1. Premi Grammy (1971 i 1973)
  2. Gran Creu del mèrit de la República Federal d’Alemanya (1974)
  3. Premi Léonning-Sonnings (1975)
  4. Premi Ernst von Siemens (1980 i 1988)
  5. Premi Polar (2004)

 

Llegir més...