i Josep Gudiol i Ricart | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Josep Gudiol i Ricart

Art    Arquitectura
Josep Gudiol i Ricard
© Fototeca.cat
història hist
Arquitecte i historiador de l’art.
Vic, Osona, 1904 — Barcelona, 1985

Arquitecte titulat a Barcelona el 1934. Nebot i deixeble de Josep Gudiol i Cunill. S'inicià com a arqueòleg amb Pere Bosch i Gimpera. Estudià història de l’art als EUA amb W.S. Cook i Ch.R. Post i, a Nova York, organitzà la fototeca espanyola de la Frick Library (1931-32). En els primers anys féu gravat a l’aiguafort. El 1936 publicà Els vidres catalans i el 1938 Història de la pintura gòtica a Catalunya . Durant la Guerra Civil fou comissari de la Generalitat per al salvament del patrimoni artístic. Retornat als EUA (1939), hi exercí com a professor de la Universitat de Toledo (Ohio) i de l’Institute of Fine Arts de Nova York (1940-41). Novament a Barcelona, fou nomenat director de l' Institut Amatller d’Art Hispànic i dirigí les Galeries Laietanes, des d’on contribuí a la renovació estètica posterior, valorant figures noves, com Antoni Tàpies. Té una obra extensa publicada i fou considerat un dels grans tractadistes en aquest camp. Consagrat a l’estudi de l’art romànic, publicà La pintura mural romànica a Catalunya (1948), amb Josep Pijoan, així com Arquitectura y escultura románica (1948), amb J.A. Gaya Nuño, i Pintura románica (1950, segona edició revisada del 1980), amb W.S. Cook, dins la col·lecció “Ars Hispaniae”, de la qual fou principal impulsor. Redactà amb Joan Ainaud i F.P. Verrié el Catálogo monumental de Barcelona (1947) i publicà Catálogo de la Colección Macaya . Partint de l’obra de Post passà a dedicar-se a la síntesi i el replantejament de la pintura gòtica hispànica — Pintura gótica (1955)—, i publicà monografies esdevingudes clàssiques — Huguet (1948), amb Ainaud; Borrassà (1953); B. Martorell (1959). En collaboració amb Santiago Alcolea, publicà el resum Hispania (1962), fruit dels materials recollits per a la redacció de la col·lecció “Aries. Guías Artísticas de España”, dirigida per ell. La darrera etapa de la seva activitat es caracteritza per l’atenció a figures cabdals de la pintura hispànica: la monografia Goya (1970), fruit d’una dedicació al tema que es remuntava al 1941 —quan publicà el seu primer Goya a Nova York—, és un estudi exhaustiu de l’obra del pintor i una meditada reelaboració del seu catàleg. Han seguit El Greco (1971), Velázquez (1973), Zurbarán (1976) i l’extraordinària edició d’un nou Goya (Tòquio 1973). Publicà també diverses obres de divulgació, com Cataluña (1974). El seu mètode avantposa a la importància del document l’estudi analític de l’obra amb l’auxili d’abundoses fotografies de conjunts i detalls. Dirigí amb el seu germà Ramon Gudiol i Ricart (Vic 1915) la restauració de nombroses pintures per encàrrec de museus i col·leccions de diversos països. Fou acadèmic numerari de Sant Jordi (1970), creu de Sant Jordi (1982) i doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona (1983).

Col·laboració: 
FFV
Llegir més...