És autor d’un Diccionario castellano-Dictionnaire français-Diccionari català (1642), que imprimí ell mateix i dedicà al lloctinent de Lluís XIII de França a Catalunya, el mariscal de Brézé. Consta de dues parts: un aplec de diàlegs sobre aspectes de la vida quotidiana i un vocabulari. Al final hi ha conjugacions verbals i notes sobre pronunciació. És el primer manual de conversació per al coneixement de llengües modernes a Catalunya, una adaptació d’aquesta mena d’obres molt esteses aleshores a Europa.
Com a impressor també edità a Perpinyà el Sumari… dels títols d’honor… (1628), d’Andreu Bosc, i a Barcelona, Variarum resolutionum (1653), de Jaume Càncer, Epítome de los principios y progresos de las guerras de Cataluña en los años 1640 y 1641 (1641) i Edictes e crides (1642) del mariscal La Mothe. A la Ciutat Comtal, continuà el taller familiar d’impremta el seu fill Antoni, qui reimprimí el diccionari del pare el 1647. És fill seu també el llatinista i lexicògraf Joan Lacavalleria i Dulac.