escola de Mannheim

Nom amb el qual és conegut el grup de compositors actius a la cort de l’elector Carles Teodor del Palatinat (1742-99), que havia creat a Mannheim una orquestra que, dirigida (1745-57) per Johann Stamitz, fou la millor d’Europa.

Stamitz l’engrandí i hi incorporà d’una manera habitual els clarinets; amb altres autors del grup, com Ignaz J. Holzbauer i Franz X. Richter, hi introduí obres concertants i aplicà a l’orquestra l’ús de recursos expressius, com melodies confiades principalment als violins, frases de gran extensió sonora, l’ús del presto en els moviments ràpids, així com de crescendi, tutti i silencis inesperats, l’abandonament de la imitació i la fuga, absència del baix continu, etc. Aquestes obres influïren en la formació de la simfonia i en autors com Haydn i Mozart (que en denuncià, però, la superficialitat). Mort J. Stamitz, la seva obra fou continuada per Richter, Holzbauer i una nova generació, formada, entre altres, per Christian Cannabich, Johann Anton Filtz i els fills de Stamitz, Karl i Anton. El 1778 l’elector passà a Munic i l’escola es dispersà, bé que la seva influència perdurà, especialment a Bohèmia i a França.