i Ferdinand Edralin Marcos | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ferdinand Edralin Marcos

ciències polítiques polít i història hist
Polític filipí.
Sarrat, Ilocos, 11 de setembre de 1917 — Honolulu, Hawaii, 28 de setembre de 1989

Pertanyent a una família de l’elit filipina, el tribunal suprem li revoca el 1938 la condemna per l’assassinat d’un diputat rival del seu pare que havia comès el 1935. Graduat en dret (1939), durant la Segona Guerra Mundial adquirí renom com a combatent aliat dels Estats Units contra els japonesos (col·laboració que posteriorment hom provà que havia estat escassa o nul·la). Després de la guerra exercí com a advocat i aconseguí una gran influència pública erigint-se en representant dels veterans. Diputat (1949-59) i senador (1959-66) pel Partit Liberal, del qual fou vicepresident (1954-61). Enfrontat al president Diosdado Macapagal, passà al Partit Nacional i el 1965 aconseguí la presidència de l’estat. Atorgà grans parcel·les de poder a la seva esposa Imelda (amb qui estava casat des del 1954).

La seva reelecció (1969) desencadenà un ampli moviment de protesta a tot el país, paral·lelament al deteriorament de l’economia i a l’augment de la corrupció, protagonitzada per la seva família i els aliats més estrets. El 1972 declarà la llei marcial i instaurà un règim dictatorial, recolzat en el Moviment de la Nova Societat i amb l’aquiescència dels EUA, que temien l’avenç del comunisme. Malgrat que el 1981 aixecà la llei marcial, continuà detenint plens poders i ell, la seva dona i la seva família s’enriquiren desmesuradament. L’assassinat, el 1983, del principal líder de l’oposició, Benigno Aquino, i el creixement de la guerrilla comunista i musulmana accentuaren la contestació al seu règim, obligant-lo a convocar eleccions presidencials el 1986, la victòria en les quals de la vídua d’Aquino, Corazón Aquino, féu que Marcos fugís als EUA.

Després de la seva mort, Imelda féu embalsamar el cadàver del dictador i el 1993 aconseguí retornar-lo a les Filipines. Fou dipositat en un mausoleu a la ciutat de Batac, pròxima al seu lloc de naixement. L’any 2016 el president Rodrigo Duterte autoritzà el trasllat del cadàver al cementiri dels herois de Manila, on són enterrats filipins il·lustres, i rebé un funeral amb tots els honors enmig d’un ampli rebuig per part de defensors de la democràcia i dels drets humans.

Data de revisió: 
2016-11-18
Llegir més...