i Josep Massot i Muntaner | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Massot i Muntaner

Josep Massot i Muntaner rebent el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
© Òmnium Cultural
història hist
Historiador.
Palma, Mallorca, 3 de novembre de 1941

Net de Josep Massot i Planes, es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona el 1963. Monjo de Montserrat des del 1962, fou ordenat sacerdot el 1971, i des del mateix any dirigeix les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Secretari de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, ha publicat més d’un centenar d’articles sobre història de la llengua, poesia tradicional, teatre medieval, literatura de la Decadència i de la Renaixença i bibliografia, alguns dels quals recollits dins Els mallorquins i la llengua autòctona (1972).

Director de la revista Studia Monastica, ha publicat també alguns estudis sobre monjos i monestirs dels Països Catalans i ha revisat i ampliat la Història de Montserrat d’Anselm M. Albareda (1972-74). Ha publicat, també, Aproximació a la història religiosa de la Catalunya contemporània (1973), L’Església catalana al segle XX (1975), La guerra civil a Mallorca (1976), Església i societat a la Mallorca del segle XX (1977), Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950) (1978), L’Església catalana entre la guerra i la postguerra (1978), Els creadors del Montserrat modern (1979), Trenta anys d’estudis sobre la llengua i la literatura catalanes (1950-1980). La literatura (de l’Edat Mitjana a la Renaixença) (1980), Antoni M Alcover i la llengua catalana (1985), El desembarcament de Bayo a Mallorca (1987), Llengua, literatura i societat a la Mallorca Contemporània (1993), Teatre medieval i del Renaixement (1994), El cònsol Alan Hillgarth i les Illes Balears (1936-1939) (1995), El primer franquisme a Mallorca (1996), Escriptors i erudits contemporanis (1996), Guerra civil i repressió a Mallorca (1997), Els bombardeigs de Mallorca durant la guerra civil (1936-1938) (1998), Tres escriptors davant la guerra civil. Georges Bernanos, Joan Estelrich, Llorenç Villalonga (1998), Semblances i comentaris (1999), Antoni M.Sbert, intel·lectual i polític (2000), De la guerra i de l’exili. Mallorca, Montserrat, França, Mèxic (1936-1975) (2000), Aspectes de la Guerra Civil a les Illes Balears (2002), Església i societat a la Catalunya contemporània (2003), Sobre Georges Bernanos i altres temes polèmics (2004) i Menorca dins el dominó mediterrani (1936-1939) (2009).

Ha editat i anotat el Viatge pintoresc i històric d’Alexandre de Laborde al Principat, al País Valencià i a les Illes (1974-75). Del 1977 al 1979 dirigí la publicació del Diccionari de la literatura catalana (1979). Des del 1975 dirigeix la publicació semestral Randa, d’història i cultura de les Illes, i forma part del consell de redacció d’Estudis Romànics des del 2000.

L’any 1995 succeí Maur Maria Boix i Selva en la direcció de Serra d’Or. Conservador des del 1991 del fons de l’Obra del Cançoner de Cultura Popular de Catalunya, el 1999 fou designat membre de la Secció Historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i el 2000 membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Ha obtingut diversos guardons i distincions, entre els quals el premi Francesc de Borja Moll, en la convocatòria dels premis 31 de desembre de l’Obra Cultural Balear (1989), el premi Crítica Serra d’Or 1993, el Sanchis Guarner 1994 pel llibre Llengua, literatura i societat a la Mallorca contemporània i el Premi Nacional de cultura popular 1997 de la Generalitat de Catalunya. El 1996 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i el 1998 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears. Rebé el premi Ars Magna 1999 de la Casa Catalana de Mallorca, i el 2009 el Consell de Mallorca li atorgà la Medalla d’Or. El 2012 fou guardonat amb el 44è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Col·laboració: 
AMS
Llegir més...