coll del Moro

Jaciment del coll del Moro, a Gandesa

© Fototeca.cat

Cim (481 m alt) situat al terme municipal de Gandesa (Terra Alta), en la proximitat del qual hi ha un important jaciment arqueològic.

Emplaçat en una superfície d’uns 3.000 m2, el jaciment és dominat per un recinte fortificat. L’ocupació continuada i la riquesa arqueològica s’expliquen per la situació estratègica de domini del territori, en una zona on conflueixen les vies de comunicació naturals entre el Baix Aragó i la desembocadura de l’Ebre i des de la qual es controlaven els fluxos d’intercanvi comercials entre la costa i les terres de l’interior.

Sota les restes d’època imperial i romanorepublicana, es troba un dels poblats ibèrics (pertanyent al grup dels ilercavons) de Catalunya més remarcables, del qual es coneix la necròpoli, composta de tres àrees d’enterrament, datada entre el 800 i el 500 aC, i el recinte fortificat, del segle V aC al I dC. Ofereix una seqüència ininterrompuda d’ocupació, raó per la qual documenta l’evolució dels pobladors –que mantingueren contactes amb els de les àrees del Priorat, del Baix Segre i, especialment, amb els del Matarranya i del Baix Aragó– durant més de tres segles, des de l’època dels camps d’urnes de l’edat de bronze fins a l’època ibèrica. S’hi ha trobat ceràmica feta amb torn de mitjan segle VII aC, representada per importacions orientalitzants, i objectes de ferro. 

Les primeres excavacions de la necròpoli foren dirigides per S. Vilaseca (1953), M. Berges i M. Ferrer (1972-74) i N. Rafel (des del 1984), i el poblat fortificat fou excavat del 1972 al 1976 per M. Berges i, a partir del 1982  per N. Rafel i F. Puig. Posteriorment, les excavacions continuaren al poblat ibèric, dirigides per M. Blasco i N. Rafel. Se centraren en el sistema defensiu (torres, muralla i fossat), del principi del segle V aC, remodelat entre el 250 i el 150 aC, i en un taller de tractament de lli i manufactura de teixits, excepcionalment conservat. S’hi detectà l’existència de materials fenicis, grecs i etruscs que evidencien una fase de poblament anterior. Entre el 1984 i el 1987, es tornà a excavar la necròpoli, i s’hi documentaren les fases més modernes, orientalitzant i ibèrica (segles VI aC-V aC).

L’any 1993 fou declarat bé cultural d’interès nacional. D’entre les troballes més destacades en excavacions posteriors, cal esmentar un fortí romà dels segles II aC-I aC, que inclou la base d’antigues cases i una petita trama urbana disposada en terrasses (2014) i la identificació del trull de vi conegut més antic de Catalunya, del segle III aC (2016). Aquesta construcció, localitzada en una zona de manufactura industrial on també es confeccionava el tèxtil, forma part d’un complex vinícola on hi ha grans estructures d’emmagatzematge, poc comuns per la seva forma d’absis en l’època iber.

Molt proper al jaciment arqueològic, el 1953 la diputació de Tarragona hi erigí un monòlit de commemoració dels 15 anys de la batalla de l’Ebre en el mateix lloc on Francisco Franco dirigí diverses vegades l’ofensiva de l’exèrcit dels sublevats. Esdevingut un punt de trobada d’adeptes a la dictadura i, alhora, objecte d’atacs vandàlics, al maig del 2016 la diputació n’aprovà l’enderroc i al novembre del mateix any la Generalitat hi donà el vistiplau. L'enderroc fou dut a terme al maig del 2017.