Vida i obra
Traduí al català La belle dame sans merci d’Alain Chartier; la versió, malgrat el canvi d’octosíl·labs a decasíl·labs, és fidel i reeixida, i palesa una gran compenetració amb el poema francès. L’autor d’aquesta traducció s'ha identificat amb un cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem atestat els anys 1459 i 1461 com a comanador de Torres de Segre i lloctinent general del Gran Prior de l’Orde de Catalunya, personatge de vida atzarosa, que és recordat a la Glòria d’Amor del també hospitaler fra Bernat Hug de Rocabertí i que se suïcidà per amor a Violant Lluïsa de Mur, comtessa de Luna.
Aquest fet fou evocat a L’ànima d’Oliver, del rossellonès Francesc de Moner, a la novel·leta castellana d’autor català Triste deleytación, al Razonamiento en defensión de las donas de Pere de Torroella, i és recordat per Mossèn Avinyó al poema Tots mos delits en un punt volgui perdre.
Bibliografia
- Riquer, M. de (1983): “La belle dame sans merci”, amb la traducció catalana del segle XV de fra Francesc Oliver. Barcelona, Quaderns Crema.