i Partit Comunista Xinès | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Partit Comunista Xinès

Sigla delPCX
Sigla delPCX
història hist i ciències polítiques polít
Partit creat a la Xina, el 1920, fruit de les lluites obreres a Xangai i fruit també dels cercles d’estudis comunistes, radicats a París.

El 1921 celebrà el seu I Congrés en una escola francesa de Xangai amb l’assistència dels dotze fundadors, entre els quals Mao Zedong, i representants de la Tercera Internacional. Fins l’any 1973 celebrà congressos a Xangai (II, 1922), Canton (III, 1923), Xangai (IV, 1925), Hankow (V, 1926-27), Moscou (VI, 1928), Yenan (VII, 1945), Pequín (VIII, 1956 i 1958; IX, 1969; X, 1973). A partir del 1949 assolí el poder, restà com a únic partit legal i la seva història s’identificà amb la de la República Popular de la Xina. Arran de la Revolució Cultural, alguns destacats dirigents del partit foren acusats de revisionisme i depurats, com Liu Shaoji el 1968, o desaparegueren en circumstàncies poc clares, com Lin Biao el 1971. Mort Mao Zedong (1976), Hua Guofeng feu empresonar els quatre màxims dirigents de l’ala esquerra del partit (Banda dels Quatre) i en fou nomenat president. El 1977 hom rehabilità molts membres del partit depurats durant la Revolució Cultural, entre els quals hi havia Deng Xiaobing, que aviat esdevingué l’home fort del règim i que inicià una gradual reforma encaminada a disminuir el paper de l’Estat en l’economia i reintroduir la iniciativa privada. L’any 1981 Hua Guofeng fou succeït en la presidència per Hu Yaobang, s’accentuà la “desmaoització” i la crítica de la Revolució i hom substituí el concepte de dictadura del proletariat pel de dictadura democràtica popular.

Aquests canvis culminaren en el XII Congrés del PCX (1982), que suprimí el càrrec de president del partit, limità la candidatura a la presidència de l’Estat a dos anys (ratificada pel Congrés Nacional) i nomenà secretari general Hu Yaobang, exponent de la nova tecnocràcia reformista que passà a regir la Xina i que prosseguí amb la direcció rejovenida nomenada el 1987 i encapçalada per Zhao Ziyang. Aquesta evolució, però, es tallà el 1989 amb el nomenament com a secretari general de Jiang Zemin, el qual, bé que prosseguí la liberalització econòmica, s’oposà taxativament a la democratització del país, com mostraren els fets de Tiananmen (1989). El novembre del 2002 Jiang Zemin fou succeït a la secretaria general del partit per Hu Jintao, que ocupà el càrrec fins el 2012. El novembre d’aquest any n’agafà el relleu Xi Jinping, el qual, a partir del dinovè Congrés (octubre del 2017), que el confirmà en el càrrec, protagonitzà un viratge de fort accent personal del partit en incloure el seu nom i la seva ideologia a la constitució, de la qual eliminà també el límit de dos mandats consecutius a la presidència de la Xina, mesures ratificades pel Congrés Nacional el març del 2018.

Data de revisió: 
2018-03-12
Llegir més...