i Josep Perarnau i Espelt | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Perarnau i Espelt

teologia teol i història hist
Teòleg i historiador.
Avinyó, Bages, 1928

S'ordenà a Barcelona i estudià teologia a Salamanca, Roma i Munic. Ha estat professor de teologia als seminaris de Sogorb i Castelló, i ho és a la Facultat de Teologia de Catalunya. És doctor en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual és professor des del 1968. Essent consultor del bisbe Pont i Gol, llavors a Sogorb-Castelló, assistí al concili II del Vaticà i inicià una edició crítica en català dels documents conciliars, d’una gran riquesa documental. Ha estat fundador de l’Associació de Teòlegs Catalans. És director (1974) de la col·lecció Studia, Textus Subsidia, de la Facultat de Teologia de Catalunya, del Seminari de Teologia als Països Catalans i fundador i director de l’anuari Arxiu de Textos Catalans Antics (el primer volum aparegué el 1982). Ha estat president de l’Associació Catalana de Filosofia Medieval del 1988 al 1990, any que fou designat membre de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1994 fou nomenat professor de l’Istituto Superiore di Studi Medievali e Francescani de l’Antonianum de Roma.

Ha publicat nombrosos articles sobre el lul·lisme, Arnau de Vilanova i altres temes de teologia catalana medieval. D’entre els seus llibres cal destacar Dos tratados ‘espirituales’ de Arnau de Vilanova en traducción castellana medieval (1976), Felip de Malla, Correspondència política (1425-1428) (1978), Alia Informatio Beguinorum d’Arnau de Vilanova (1978), Els manuscrits lul·lians medievals de la Bayerische Staatsbibliothek de Munic, en dos volums (1982 i 1983), De Ramon Llull a Nicolau Eimeric, lliçó inaugural del curs 1997-98 a la Facultat de Teologia de Catalunya, en què reivindica l’ortodòxia de Llull, Estudis i inventaris de sermons de Sant Vicent Ferrer (1999) i les actes de les Jornades Internacionals d’Estudi sobre el bisbe Feliu d’Urgell, celebrades a la Seu d’Urgell al setembre del 1999, d’on sorgí Feliu d’Urgell. Bases per al seu estudi, estructurat en tres blocs: fragments textuals de Feliu d’Urgell (781-799), dos estudis sobre el bisbe i un butlletí bibliogràfic. Fou també director d'Arnaldo de Vilanova. Introductio in librum (loachim). De semine Scripturrum, 2004).

Ha estat guardonat amb el Premi Crítica de Serra d’Or (1993), el Premi Nacional de Cultura per a investigació del patrimoni cultural (1996), la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya el 1998 i el Premi als Estudis Filològics (Modalitat Literatura) de València (2000). Aquest any La Congregació per a la Causa dels Sants, del Vaticà, el nomenà, juntament amb Jordi Gayà censor encarregat d’examinar el conjunt de l’obra lul·liana enviada a Roma.

Llegir més...