i Maria Encarnació Roca i Trias | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Maria Encarnació Roca i Trias

història del dret hist dr
Jurista.
Barcelona, 26 d’abril de 1944

Llicenciada (1966) i doctorada en dret per la Universitat de Barcelona, des del 1979 és catedràtica de dret civil en aquesta mateixa universitat i fins el 1998 hi dirigí la càtedra de dret civil català Duran i Bas. N'ha estat, a més, vicerectora i secretària general (1986-93). L’any 1995 ingressà com a membre numerari a l'Institut d'Estudis Catalans. Ha estat professora visitant en diverses universitats, entre les quals cal esmentar el Wolfson College d’Oxford (1995 i 1998) i ha participat com a ponent en nombroses conferències jurídiques internacionals. Des del 1996 és directora de la Revista Jurídica de Catalunya.

Fou la primera dona elegida membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (1980) i des del 1983 és membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya. El 1980 fou cofundadora de les Jornades de Dret Català a Tossa de Mar, en les quals participa també regularment. La seva tasca investigadora s’ha centrat en el dret civil català, el dret de família i el dret civil constitucional. El 2011 fou la primera dona que ingressà a la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación

En la pràctica jurídica ha destacat en el dret familiar, camp en el qual les seves sentències han establert jurisprudència en l’assoliment d’una igualtat més gran entre els sexes quant a drets i obligacions. Membre del Tribunal Suprem, l’any 2005 en fou elegida magistrada de la Sala Civil. Al juliol del 2012 fou designada magistrada del Tribunal Constitucional a proposta del Parlament de Catalunya (2010), posteriorment aprovada pel Congrés espanyol. En aquest càrrec, el 28 d’octubre i el 4 de novembre de 2014 votà, juntament amb la resta de membres del tribunal, a favor d'acceptar a tràmit el recurs del govern espanyol contra les dues modalitats de la consulta no referendària del 9 de novembre convocada pel govern català sobre l'estatus polític de Catalunya amb relació a Espanya, tràmit que deixà en suspens tant el decret de convocatòria com la Llei de consultes . El 25 de febrer votà amb la resta de membres del Tribunal l'anul·lació de dos preceptes nuclears de la llei, així com la declaració com a inconstitucional de la consulta del 9 de novembre. Al març del 2017 fou escollida vicepresidenta del Tribunal Constitucional.  

És autora d’un gran nombre de treballs jurídics, dels quals hom pot esmentar Natura i contingut de la llegítima en el dret civil català (1976), El dret civil català en la jurisprudència (1977), Fundamentos de derecho civil de Cataluña (en 4 volums, 1979-82), considerada la seva obra fonamental, escrita conjuntament amb Lluís Puig i Ferriol, i, també en col·laboració amb aquest, Institucions de dret civil de Catalunya (1984), Familia y cambio social (1999) i Derecho de daños (2000).

Entre altres distincions, ha rebut el premi Antoni Ma. Borrell i Soler, de l’Institut d’Estudis Catalans (1973), el premi Duran i Bas del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1977), el premi Miquel Casals Colldecarrera, de la Fundació Congrés de Cultura Catalana (1995), compartit amb Lluís Puig Ferriol, la Medalla Narcís Monturiol (2002), la Creu de Sant Jordi (2003), i el premi Puig Salellas del Col·legi Notarial de Catalunya (2012).

Data de revisió: 
2017-03-22
Llegir més...