El genearca conegut és Andrej Ivanovič Kobyla o Kambila, un boiar moscovita del regnat del gran príncep Ivan I de Moscòvia (mort el 1341). El seu fill F’odor Andrejevič fou anomenat Koška (‘el Gat’) i els seus descendents es cognomenaren Koškin i es dividiren en diverses línies. Un net de F’odor, Zakharija, fou avi d’un Roman Jurevič (mort el 1543), els descendents del qual es cognomenaren Romanov. La filla de Roman, Anastàsia Romanov (morta el 1560), fou la primera muller del tsar Ivan IV de Rússia i germana de Nikita Romanov (mort el 1585), que fou el president del consell de regència del tsar Teodor I. El 1613 el seu net Mikhail F'odorovič Romanov fou elegit tsar amb el nom de Miquel III de Rússia. Aquest fou succeït pel seu fill Aleix I de Rússia i aquest pel seu fill Teodor III de Rússia, a la mort del qual els seus dos fills, Ivan i Pere, es disputaren el tron. El Zemskij sobor elegí Pere I de Rússia com a nou tsar, però Ivan V de Rússia, amb el suport dels strel’cy (un cos militar), organitzà una revolució de palau a conseqüència de la qual ambdós germans pujaren al tron (1682). Després que Pere I es convertí en tsar únic (1696), formulà una llei de successió, segons la qual el monarca tenia dret d’elegir el seu successor. Abans havia regit el costum dels ruríkides de passar el tron al fill del tsar més vell i en defecte de fills d’aquest al membre mascle més vell de la família. El nou sistema tingué vigència fins el 1797, que fou establerta la llei de primogenitura. Els successors de Pere I foren la seva muller, Caterina I de Rússia, Pere II de Rússia (net de Pere I), Anna I de Rússia (filla d’Ivan I) —a la mort de la qual regnà durant un any la dinastia dels Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tsar Ivan VI—, Elisabet I de Rússia (filla de Pere I), que fou la darrera Romanov directa, i després de la seva mort s’inicià la dinastia dels Romanov-Holstein-Gottorp, amb Pere III de Rússia (net per línia materna de Pere I), que fou continuada per la seva muller, Caterina II de Rússia i llur fill Pau I de Rússia. Aquest fou succeït pels seus fills Alexandre I de Rússia i Nicolau I de Rússia, que fou pare d'Alexandre II de Rússia, aquest d'Alexandre III de Rússia, i aquest de Nicolau II de Rússia, que abdicà el tron (1917) a favor del seu germà Miquel, el qual l’endemà es negà a ocupar-lo i d’aquesta manera finí el regnat dels Romanov a Rússia. Nicolau II i els seus successors immediats foren executats pel juliol del 1918 a Ekaterinburg (actual Sverdlovsk), probablement per iniciativa del soviet local. Alguns altres membres de la família Romanov escaparen i altres foren executats. El 1922 el gran duc Ciril Vladimirovič (un cosí germà de Nicolau II) es proclamà cap de la família imperial i guardià del tron i el 1924 prengué el títol de tsar a l’exili. A la seva mort (1938) el succeí el seu fill Vladimir Kirilovič (1917—1992).