i Antoni Soler i Ramos | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Antoni Soler i Ramos

Música
música mús
Compositor i organista.
Olot, Garrotxa, 3 de desembre de 1729 — El Escorial, Castella, 20 de desembre de 1783

Es formà a l’escolania de Montserrat, on estudià obres de Josep Elies. Fou mestre de capella de la catedral de Lleida i organista del monestir dels monjos jerònims a El Escorial. El 1752 hi ingressà com a novici i més tard hi professà i hi exercí com a mestre de capella. Amplià els seus coneixements amb José de Nebra i estudià amb Domenico Scarlatti (1752-57). Fou mestre dels infants Antoni i Gabriel de Borbó, als quals dedicà els sis concerts per a dos orgues. La seva música es basa en els elements musicals ibèrics provinents de cançons o danses. La seva immensa producció desaparegué en gran part l’any 1808 amb l’ocupació francesa d’El Escorial. Escriví unes tres-centes obres religioses per a cor mixt, amb acompanyament instrumental o sense; antífones, cantates, lamentacions, himnes, lletanies, lliçons, magníficats, misses, motets, responsoris, salms, seqüències, villancicos , etc. La majoria d’aquestes obres són escrites per a diferents veus, d’una a dotze (sovint de vuit), amb acompanyament instrumental. És autor de composicions per a cant de fragments teatrals, autos , balls, loas , comèdies i entremesos, sobre texts de Calderón de la Barca i altres autors. En el camp instrumental creà Sis quintets per a quartet de corda i orgue o clavecí obligat, Sis concerts per a dos orgues o clavecins obligats, diverses obres per a instruments de teclat (hom n'imprimí un recull a Londres); més de cent sonates per a clavecí, fandangos, fugues, pasos , versos i tientos i una peça per a clarinet i piano, publicada vers el 1800 amb el títol Ist.Air varié . Teòric notable (mantingué correspondència amb el pare G.B.Martini), els seus escrits principals són la cèlebre Llave de la modulación y antigüedades de la música (1762), que és una teoria general de la música i que desvetllà polèmiques, i Satisfacción a los “Reparos precisos" , hechos por don Antonio Roel del Río a la Llave de la modulación’ (1765). Modernament moltes obres d’Antoni Soler han estat editades a cura de Joaquim Nin (1925), Robert Gerhard (els Sis quintets , 1933), Santiago Kastner (sonates, els Sis concerts , 1952-62) i Samuel Rubio (1957-62). La seva estètica fou la de l’estil galant o rococó, ple de detalls refinats que recorden el repertori francès i italià de l’època, sense que això perjudiqui la seva gran originalitat. És un dels compositors europeus més notables de la segona meitat del s. XVIII, i la seva obra s’ha difós per tot el món d’ençà dels anys trenta.

Col·laboració: 
MAV
Llegir més...