i Adolfo Suárez González | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Adolfo Suárez González

Adolfo Suárez González
© Universidad de Alcalá
ciències polítiques polít
Polític castellà.
Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932 — Madrid, 23 de març de 2014

Llicenciat en dret a Madrid, prestà serveis a la Delegación Nacional de Provincias (1958-64). Fou cap del Gabinete Técnico de la Vicesecretaría General del Movimiento i director del Gabinete Jurídico de la Delegación Nacional de Juventudes.

Posteriorment esdevingué secretari general de Televisión Española i, més tard, director de la primera cadena de l’emissora. Nomenat governador civil de Segòvia (1968), després fou director general de Radiodifusión y Televisión (1969-73). Al març del 1975 ocupà la vicesecretaria general del Movimiento i, al desembre següent, la secretaria general.

Designat president del govern (juliol del 1976), impulsà la transformació del franquisme en una democràcia de tipus occidental i esdevingué, així, un dels protagonistes de la Transició espanyola. Amb aquesta finalitat promogué la celebració d’un referèndum (15 de desembre de 1976) que li permetés de convocar eleccions generals, prèviament a les quals legalitzà, a més d’altres partits, el Partido Comunista de España (abril del 1977). Les eleccions tingueren lloc el 15 de juny de 1977, i foren guanyades per la coalició electoral Unión de Centro Democrático (UCD), que presidí. Fou confirmat en el càrrec pel rei Joan Carles I  i formà un nou govern (juliol del 1977), en el qual introduí successius canvis parcials (febrer del 1978, abril del 1979, i maig i setembre del 1980). Orientà amb criteri pragmàtic la configuració del nou sistema polític, tasca per a la qual obtingué el suport de l’oposició en els pactes de la Moncloa, a l’octubre del 1977. Negocià amb Josep Tarradellas el restabliment de la Generalitat de Catalunya i cultivà la seva popularitat com a líder carismàtic d’Unión de Centro Democrático. Fortament desgastat per l’exercici del poder i afeblit per les discòrdies al si del partit, al gener del 1981 dimití la presidència del govern i de la UCD. Durant la presa de possessió del nou president del govern Leopoldo Calvo Sotelo, s’enfrontà als colpistes del Vint-i-tres de febrer. Separat d’UCD, a l’agost del 1982 fundà un nou partit, Centro Democrático y Social (CDS).

Diputat per Madrid (1977, 1979, 1982, 1986 i 1988), el 1989 fou nomenat president de la Internacional Liberal. El 1991, després dels mals resultats del CDS a les eleccions, dimití els seus càrrecs polítics. Duc de Suárez des del 1981, el 1994 la Generalitat li concedí el premi Blanquerna en agraïment a la seva tasca pel reconeixement i la projecció de Catalunya. El 1996 li fou lliurat el premi Príncipe de Asturias de la concòrdia pel paper que exercí durant la transició política espanyola i el 2008 el Toisó d’Or, màxima distinció de la Casa Reial espanyola.

Col·laboració: 
CaA / JBCC
Data de revisió: 
2014-03-21
Llegir més...