i Tannhäuser | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Tannhäuser

poètica poètica
Poeta alemany.
?, aprox. 1205 — ?, 1268

Conreador del gènere dels minnesänger, recorregué diverses corts europees. La seva vida es veié envoltada de llegendes, segons les quals residí un any al Venusberg, o muntanya de Venus, i, penedit, anà en pelegrinatge a Roma, on el papa li negà l’absolució, assegurant que li seria tan difícil d’obtenir com que florís el seu bàcul. Desesperat, tornà a la muntanya, però al cap d’uns quants dies el bàcul del papa es cobrí de fulles. La llegenda fou utilitzada ja per Hans Sachs mateix i recollida després per alguns escriptors romàntics, entre ells Arnim, Tieck, Grimm i Heine, fins a arribar a R.Wagner, el qual hi ajuntà una altra llegenda que identifica Tannhäuser amb el minnesänger Enric d’Ofterdingen, el fa intervenir en la competició poètica de la Wartburg i introdueix la figura d’Elisabet, fonamental en el tema de la redempció per l’amor i per la mort. L’obra, en tres actes, fou estrenada a Dresden el 1845 i sofrí després diversos retocs; en foren donades noves versions, la més interessant de les quals fou la de París (1861). Fou estrenada al Liceu de Barcelona, el 1887.

Col·laboració: 
IFA
Llegir més...