i Valldemossa | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Valldemossa

Vista de Valldemossa i de la cartoixa de Jesús de Natzarè, coneguda com a cartoixa de Valldemossa
© B. Llebaria
Municipi de Mallorca, a la serra de Tramuntana.
Població: 
1.995 h
[2009]
Extensió: 
43 km2

Entre els anomenats serra des Teix, al N, al terme veí de Deià, i puig de Galatzó, al S, allunyat, el terme de Valldemossa ocupa un sector relativament deprimit, accessible des del SE pel coll de Valldemossa, on el pas dets Ases supera de poc els 400 m d’altitud. En direcció as Teix, els pics més alts són sa Talaia (927 m) i el puig de Fontanelles (874 m alt.); al límit amb Bunyola (E) hi ha el puig de na Fàtima (650 m), i el coll d’en Claret, pas tradicional vers Esporles (S), és a 564 m, no gaire lluny del puig de son Cabaspre. El litoral és rectilini, i l’anomenada cala de Valldemossa, d’un gran radi, no ofereix cap refugi, però aviat hi sorgí un nucli de pescadors, el de sa Marina de Valldemossa, assequible per un trau entre penya-segats de 400 m d’altitud, vorejats per una espectacular carretera de cornisa que segueix el litoral de Tramuntana. La mar també s’aprofundeix de pressa: llevat el sector migjornenc (punta des Cavall), la isòbata de -10 m va arran de roques, i la de -20 m s’apropa fins a uns 200 m del rompent de les ones. La vegetació és força ben conservada: 1.090 ha d’alzinar, 293 de pineda i 630 de garriga. De les 3.766 ha (84,6% del terme) de terra útil el 1982, se'n conreaven 974 ha (25,8%): 543 ha d’olivera i 248 ha d’altres fruiters (garrofers). La ramaderia és poc important (198 caps de bestiar oví). El 94,6% de la terra és explotada directament pels seus propietaris, el 2,1% en arrendament i l’1,1% en parceria. Però el gran recurs de Valldemossa és el turisme, potser precisament per l’encís que ha produït en els visitants moderns —ja abans que l’arxiduc Lluís Salvador s’establís a Miramar (1872)— pel caràcter arcaïtzant de la vida (jornalers de les grans propietats i pescadors) i l’economia (pous de glaç). Entre la vila, sa Marina (despoblada a l’hivern) i les urbanitzacions turístiques des Nogueral i Son Ferrandell tenen uns 316 habitatges més que famílies d’estadants. La població experimentà un primer màxim el 1900 (1.732 h), i el principal fou el 1920 (1.767 h), però minvà després, fins el 1950 (1.111 h). El turisme sembla que l’ha estabilitzada (1.143 h el 1970 i 1.262 h el 1986).

La vila (956 h agl i 139 h diss [1981], valldemossins; 437 m alt.) és la més elevada de les Balears. Orientada a migjorn, és servida per una carretera a Palma, que surt de la que, d’Andratx a Pollença passant per Sóller, va vorejant els miradors de la serra. L’església parroquial (Sant Bartomeu) fou erigida el 1245 (inicialment era dedicada a Santa Maria); fou modificada posteriorment, i encara fou ampliada (1718); el 1810 fou acabada de bastir la capella de la beata Catalina Tomàs, i el 1863 hom alçà la nova façana i el campanar (inspirat en el de la cartoixa). Prop de l’església hi ha la casa considerada tradicionalment com a natal de Catalina Tomàs, convertida el 1792 en oratori. Jaume I adaptà per a residència seva una gran casa que dominava el camí de Palma, a la costa de Tramuntana, en la qual encara hom treballava el 1320 i que fou coneguda com a

Mosaic de santa Catalina als carerrs de Valldemossa
© Vicenç Salvador Torres Guerola
palau del rei Sanç (datada tradicionalment el 1321): tenia una gran sala decorada (segons la tradició, per Martí I) amb cérvols esculpits en baix relleu, i l’edifici era envoltat de porxos per tres cantons. El rei Martí el cedí als cartoixans el 1399, els quals hi bastiren la cartoixa de Jesús Natzarè (cartoixa de Valldemossa), que es mantingué fins el 1835 i que esdevingué després, gràcies a l’estada que hi feren George Sand i F. Chopin, el motiu principal del renom universal de la vila i del seu desenvolupament com a centre turístic. Dins el terme hi ha la possessió i antic monestir de Miramar, l’ermita i antic monestir de la Trinitat de Valldemossa (o ermita de Valldemossa) i el jaciment pretalaiòtic de son Ferrandell.

Col·laboració: 
JRe / MxC / BBP
Llegir més...