acantaris

m
pl
Protistologia

Ordre de protozous rizòpodes, proveïts d’un esquelet format per 10 o 20 espícules radials de sulfat d’estronci, sempre unides al centre del cos.

Tenen ectoplasma, d’on surten els pseudopodis, i endoplasma, que conté el nucli i les vacuoles alimentàries. Posseeixen una formació especial que rep el nom de càpsula central i que té una sèrie d’orificis que corresponen a cada una de les espícules radials. La reproducció asexual no té gaire importància. La divisió binària solament ha estat observada en algunes espècies. La reproducció sexual sembla la més corrent, però és poc coneguda; els gàmetes lliures copulen entre ells. La transformació del zigot en un acantari jove no ha estat observada, ja que aquesta part del cicle té lloc a 300 o 400 m de profunditat. Tots són marins i planctònics i es nodreixen de fitoplàncton. El gènere més característic és Acanthometra (acantòmetra).