cardenal

purpurat, 
m
Cristianisme

Títol de cadascun dels alts dignitaris eclesiàstics assistents del papa.

Escollits per aquest, que comunica llur nomenament en un consistori, tenen a llur càrrec l’elecció de successor a la mort del pontífex (conclave). Molts càrrecs eclesiàstics (certes diòcesis i seus primades, ambaixadors, presidències de congregacions romanes, etc.) comporten l’atorgament del cardenalat. Unes altres vegades el títol és concedit com a reconeixement personal per mèrits i treball dins l’església. Canònicament i teològicament, el col·legi cardenalici té una categoria molt inferior a la del col·legi episcopal, però de fet ha gaudit, en la història de l’església catòlica, d’una influència extraordinària. La configuració del cardenalat ha estat gradual: des del segle V els bisbes de les set diòcesis entorn de Roma (suburbicàries) exerciren funcions a la basílica de Laterà, on foren considerats “incardinats” (d’on ve, probablement, el mot cardinal, aplicat ja al segle VIII); els preveres encarregats de les esglésies (tituli) romanes reberen la denominació de cardenals al segle X, i els anomenats diaques d’aquestes mateixes esglésies, al segle XI. Aquest és l’origen de l’estructuració del col·legi cardenalici en tres ordres: cardenals-bisbes (bisbes suburbicaris), cardenals-preveres i cardenals-diaques. Al costat d’aquest consortium de cardenals de Roma hom començà a distingir, des del segle VIII, altres cardenals: els cardenals de ciutats que no són Roma, títol abolit el 1567 per Pius V. Els cardenals-bisbes tingueren l’exclusivitat en l’elecció del papa, però el 1179 el Concili Laterà III determinà el dret d’elecció per tot el sacre col·legi. Així, els cardenals, que des de Lleó IX (1048-54) havien començat a exercir tasques en el govern de l’església, reemplaçaren pràcticament els sínodes romans. Íntimament lligats amb la seu de Roma i formant ja un veritable col·legi, augmentà llur importància i influència i els sobirans intentaren de servir-se’n, fins i tot en contra del papa. Aquesta politització culminà en el fet que els papes començaren a cridar a Roma prelats estrangers i hi introduïren també llurs amics i parents (nepotisme). Essent el cardenalat una institució de dret purament eclesial, només calia rebre els ordes menors. Les intrigues i els abusos foren innombrables. Modernament, el col·legi cardenalici ha perdut importància des que els papes atorgaren més prerrogatives a les congregacions romanes, dirigides també, però, per cardenals. L’actual determinació, instaurada per Joan XXIII, que tot cardenal ha d’ésser ordenat bisbe, comporta una definitiva vinculació del cardenalat amb el col·legi episcopal. Joan XXIII amplià el nombre tradicional de 70 cardenals, i Pau VI determinà (1973) que fossin 120 els qui poden elegir el romà pontífex, tenint en compte que en fer vuitanta anys perden aquest dret. Els cardenals in pectore són aquells el nom dels quals no es fa públic immediatament després de llur creació. Els cardenals es distingeixen per un capel específic i pel vestit de porpra (originàriament, propi només de les funcions dels legats pontificis).

Cardenals de família catalana o vinculats als Països Catalans

  • Sant Ramon Nonat1 (nomenat cardenal el 1239 sota el pontificat del papa Gregori IX)
  • Ramon Montfort (mort a Barcelona; nomenat cardenal el 18-12-1338 sota el pontificat del papa Benet XII)
  • Niccolò Capocci, bisbe d’Urgell (nascut a Perusa, Itàlia; nomenat cardenal el 17-12-1350 sota el pontificat del papa Climent VI)
  • Nicolau Rossell (mort a Mallorca; nomenat cardenal el 23-12-1356 sota el pontificat del papa Innocenci VI)
  • Pero de Luna, papa Benet XIII (nascut a Illueca, Aragó; nomenat cardenal el 20-12-1375 sota el pontificat del papa Gregori XI)
  • Jaume d’Aragó (nascut a València?; nomenat cardenal el 1387 sota el pontificat del papa Climent VII)
  • Ferrando Peres Calvillo (nascut a Aragó; nomenat cardenal el 22-9-1397 sota el pontificat del papa Benet XIII)
  • Pere Serra (nascut a Xàtiva; nomenat cardenal el 22-9-1397 sota el pontificat del papa Benet XIII)
  • Jofré Boïl i Codinats (nascut a València; nomenat cardenal el 22-9-1397 sota el pontificat del papa Benet XIII)
  • Berenguer d’Anglesola (nascut a Principat; nomenat cardenal el 21-12-1397 sota el pontificat del papa Benet XIII)
  • Carlos de Urríes (nascut a Aragó; nomenat cardenal el 22-9-1408 sota el pontificat del papa Benet XIII)
  • Juan Martín de Murillo (nascut a Aragó; nomenat cardenal el 22-9-1408 sota el pontificat del papa Benet XIII)
  • Vicenç de Ribes (nascut a Ripollès; nomenat cardenal el 19-9-1408 sota el pontificat del papa Gregori XII)
  • Juliano de Loba (aragonès?; nomenat cardenal el 27-11-1422 sota el pontificat del papa Benet XIII)
  • Ximeno Dahe (aragonès?; nomenat cardenal el 27-11-1422 sota el pontificat del papa Benet XIII)
  • Domèrnec Bonafè, prior de Montalegre (nomenat cardenal el 27-11-1422 sota el pontificat del papa Benet XIII)
  • Gil Sanxis Munyós, el jove (nomenat cardenal el 1429 sota el pontificat del papa Climent VIII)
  • Francesc Rovira (nomenat cardenal el 1423-1429 sota el pontificat del papa Climent VIII)
  • Domènec Ram (nascut a Alcanyís; nomenat cardenal el 24-5-1426 sota el pontificat del papa Martí V)
  • Joan Casanova (nascut a Barcelona; nomenat cardenal el 8-11-1430 sota el pontificat del papa Martí V)
  • Alfons de Borja, papa Calixt III (nascut a la Torre de Canals?, Costera; nomenat cardenal el 2-5-1444 sota el pontificat del papa Eugeni IV)
  • Ot de Montcada i de Luna, bisbe de Tortosa (nascut a ; nomenat cardenal el 12-10-1440 sota el pontificat del papa Fèlix V)
  • Jordi d’Ornós (nascut a Rosselló; nomenat cardenal el 12-10-1440 sota el pontificat del papa Fèlix V)
  • Antoni Cerdà i de Lloscos (nascut a Mallorca; nomenat cardenal el 16-2-1448 sota el pontificat del papa Nicolau V)
  • Lluís Joan de Milà i de Borja (nascut a Xàtiva; nomenat cardenal el 17-9-1456 sota el pontificat del papa Calixt III)
  • Roderic de Borja, papa Alexandre VI (nascut a Xàtiva; nomenat cardenal el 17-11-1456 sota el pontificat del papa Calixt III)
  • Jaume de Cardona i de Gandia (nascut a Principat; nomenat cardenal el 18-12-1461 sota el pontificat del papa Pius II)
  • Ausiàs Despuig (nascut a Xàtiva; nomenat cardenal el 7-5-1473 sota el pontificat del papa Sixt IV)
  • Pere Ferrís (nascut a Cocentaina; nomenat cardenal el 18-12-1476 sota el pontificat del papa Sixt IV)
  • Joan d’Aragó i de Chiaramonte (nascut a Nàpols?; nomenat cardenal el 10-12-1477 sota el pontificat del papa Sixt IV)
  • Giovan Battista Savelli (Joan Baptista de Salelles), bisbe de Mallorca (nascut a italià; nomenat cardenal el 15-5-1480 sota el pontificat del papa Sixt IV)
  • Joan de Margarit i de Pau (nascut a Girona; nomenat cardenal el 15-11-1483 sota el pontificat del papa Sixt IV)
  • Joan de Borja i Navarro d’Alpicat (nascut a València; nomenat cardenal el 31-8-1492 sota el pontificat del papa Alexandre VI)
  • Cèsar Borja (nascut a Roma; nomenat cardenal el 20-9-1493 sota el pontificat del papa Alexandre VI)
  • Lluís d’Aragó i de Centelles (nascut a Nàpols; nomenat cardenal el 7-5-1494 sota el pontificat del papa Alexandre VI)
  • Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada (nomenat cardenal el 19-2-1496 sota el pontificat del papa Alexandre VI)
  • Joan Llopis (nascut a València; nomenat cardenal el 19-2-1496 sota el pontificat del papa Alexandre VI)
  • Bartomeu Martí (nascut a Xàtiva; nomenat cardenal el 19-2-1496 sota el pontificat del papa Alexandre VI)
  • Joan de Castre-Pinós i Carròs (nomenat cardenal el 19-2-1496 sota el pontificat del papa Alexandre VI)
  • Juan de Vera (nascut a Aragó; nomenat cardenal el 28-9-1500 sota el pontificat del papa Alexandre VI)
  • Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada (nascut a ; nomenat cardenal el 28-9-1500 sota el pontificat del papa Alexandre VI)
  • Jaume Serra, bisbe d’Arborea (nomenat cardenal el 28-9-1500 sota el pontificat del papa Alexandre VI)
  • Francesc de Borja i Navarro d’Alpicat (nascut a Xàtiva; nomenat cardenal el 28-9-1500 sota el pontificat del papa Alexandre VI)
  • Pere Desvalls (nascut a Sicília; nomenat cardenal el 28-9-1500 sota el pontificat del papa Alexandre VI)
  • Jaume Casanova (nascut a Xàtiva; nomenat cardenal el 31-5-1503 sota el pontificat del papa Alexandre VI)
  • Joan Castellar i de Borja (nascut a València; nomenat cardenal el 31-5-1503 sota el pontificat del papa Alexandre VI)
  • Francesc Desprats (nomenat cardenal el 31-5-1503 sota el pontificat del papa Alexandre VI)
  • Francesc de Lloris (nascut a País Valencià; nomenat cardenal el 31-5-1503 sota el pontificat del papa Alexandre VI)
  • Francesc de Remolins i Pardines (nascut a Lleida; nomenat cardenal el 31-5-1503 sota el pontificat del papa Alexandre VI)
  • Guillem Ramon de Vic (nascut a País Valencià; nomenat cardenal el 1-4-1517 sota el pontificat del papa Lleó X)
  • Silvio Passarini, bisbe administrador de Barcelona (nascut a italià; nomenat cardenal el 1-7-1517 sota el pontificat del papa Lleó X)
  • Adriaan Floriszoon, bisbe de Tortosa, papa Adrià VI (nascut a Utrecht; nomenat cardenal el 1517 sota el pontificat del papa Lleó X)
  • Eberhard van der Mark, arquebisbe de València (nascut a Carney, Països Baixos; nomenat cardenal el 1520 sota el pontificat del papa Lleó X)
  • Wilhelm van Enkevort, bisbe de Tortosa (nascut a Mierlo, Brabant; nomenat cardenal el 10-9-1523 sota el pontificat del papa Adrià VI)
  • Enric de Cardona i Enríquez (nascut a Roma; nomenat cardenal el 24-11-1527 sota el pontificat del papa Climent VII)
  • Girolamo Doria, arquebisbe de Tarragona (nascut a Gènova; nomenat cardenal el 1529 sota el pontificat del papa Climent VII)
  • Roderic de Borja i de Castre-Pinós (nascut a Gandia; nomenat cardenal el 1536 sota el pontificat del papa Pau III)
  • Lluís de Borja (nomenat cardenal el 22-12-1536 sota el pontificat del papa Pau III)
  • Enric de Borja i d’Aragó (nascut a Gandia; nomenat cardenal el 19-12-1539 sota el pontificat del papa Pau III)
  • Jaume Pou i de Berard (nascut a Niça; nomenat cardenal el 15-9-1560 sota el pontificat del papa Juli III)
  • Gaspar Cervantes de Gaeta, arquebisbe de Tarragona (nascut a Trujillo?, Extremadura; nomenat cardenal el 17-5-1570 sota el pontificat del papa Pius V)
  • Gaspar de Borja i de Velasco (nascut a Villalpando, Castella; nomenat cardenal el 17-7-1611 sota el pontificat del papa Pau V)
  • Antoni d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba (nascut a Llucena, Andalusia; nomenat cardenal el 7-10-1647 sota el pontificat del papa Innocenci X)
  • Pasqual d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba (nascut a Mataró; nomenat cardenal el 5-4-1660 sota el pontificat del papa Alexandre VII)
  • Lluís Guillem de Montcada i de la Cerda (nascut a Palerm, Sicília; nomenat cardenal el 7-3-1667 sota el pontificat del papa Alexandre VII)
  • Francesc de Borja-Centelles i Ponce de León (nascut a Sàsser, Sardenya; nomenat cardenal el 21-6-1700 sota el pontificat del papa Innocenci XII)
  • Benet de Sala i Caramany (nascut a Girona; nomenat cardenal el 18-5-1712 sota el pontificat del papa Climent XI)
  • Lluís Belluga i de Montcada (nascut a Motril?, Andalusia; nomenat cardenal el 29-11-1719 sota el pontificat del papa Climent XI)
  • Carles de Borja-Centelles i Ponce de León (nascut a Gandia; nomenat cardenal el 30-9-1720 sota el pontificat del papa Climent XI)
  • Francesc de Solís i Folc de Cardona (nascut a Salamanca, Castella; nomenat cardenal el 5-9-1756 sota el pontificat del papa Benet XIV)
  • Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí (nascut a Barcelona; nomenat cardenal el 13-9-1775 sota el pontificat del papa Pius VI)
  • Antoni de Sentmenat i de Cartellà (nascut a Barcelona; nomenat cardenal el 30-3-1789 sota el pontificat del papa Pius VI)
  • Antoni Despuig i Dameto (nascut a Palma, Mallorca; nomenat cardenal el 11-7-1803 sota el pontificat del papa Pius VII)
  • Francesc Cebrià i Valda (nascut a Xàtiva; nomenat cardenal el 23-9-1816 sota el pontificat del papa Pius VII)
  • Mariano Barrio Fernández, arquebisbe de València (nascut a Jaca, Aragó; nomenat cardenal el 23-12-1873 sota el pontificat del papa Pius IX)
  • Miquel Payà i Rico (nascut a Beneixama, Alcoià; nomenat cardenal el 12-3-1877 sota el pontificat del papa Pius IX)
  • Joaquim Lluch i Garriga (nascut a Manresa; nomenat cardenal el 27-3-1882 sota el pontificat del papa Lleó XIII)
  • Antolín Monescillo y Viso, arquebisbe de València (nascut a Corral de Calatrava, Castella; nomenat cardenal el 10-11-1884 sota el pontificat del papa Lleó XIII)
  • Benet Sanz i Forès (nascut a Gandia; nomenat cardenal el 1893 sota el pontificat del papa Lleó XIII)
  • Ciriaco Sancha y Hervás, arquebisbe de València (nascut a Quintana del Pidio, Burgos; nomenat cardenal el 18-5-1894 sota el pontificat del papa Lleó XIII)
  • Salvador Casañas i Pagès (nascut a Barcelona; nomenat cardenal el 29-11-1895 sota el pontificat del papa Lleó XIII)
  • Josep de Calassanç Vives i Tutó (nascut a Sant Andreu de Llavaneres, Maresme; nomenat cardenal el 19-6-1899 sota el pontificat del papa Lleó XIII)
  • Sebastián Herrero Espinosa de los Monteros, arquebisbe de València (nascut a Jerez de la Frontera, Andalusia; nomenat cardenal el 22-6-1903 sota el pontificat del papa Lleó XIII)
  • Victoriano Gisasola y Menéndez, arquebisbe de València (nascut a Oviedo; nomenat cardenal el 25-5-1914 sota el pontificat del papa Pius X)
  • Joan Benlloch i Vivó (nascut a València; nomenat cardenal el 7-3-1921 sota el pontificat del papa Benet XV)
  • Francesc Vidal i Barraquer (nascut a Cambrils, Baix Camp; nomenat cardenal el 7-3-1921 sota el pontificat del papa Benet XV)
  • Enric Reig i Casanova (nascut a València; nomenat cardenal el 11-12-1922 sota el pontificat del papa Pius XI)
  • Isidre Gomà i Tomàs (nascut a Tarragona; nomenat cardenal el 16-12-1935 sota el pontificat del papa Pius XI)
  • Enric Pla i Deniel (nascut a Barcelona; nomenat cardenal el 18-2-1946 sota el pontificat del papa Pius XII)
  • Manuel Arce Ochoturena, arquebisbe de Tarragona (nascut a Orobio, País Basc; nomenat cardenal el 18-2-1946 sota el pontificat del papa Pius XII)
  • Benxamín de Arriba e Castro, arquebisbe de Tarragona (nascut a Santa María de Montemaior, Galícia; nomenat cardenal el 12-1-1953 sota el pontificat del papa Pius XII)
  • Joaquim Anselm Albareda (nascut a Barcelona; nomenat cardenal el 19-3-1962 sota el pontificat del papa Joan XXIII)
  • Vicent Enrique i Tarancon (nascut a Borriana; nomenat cardenal el 24-4-1969 sota el pontificat del papa Pau VI)
  • Narcís Jubany i Arnau (nascut a Santa Coloma de Farners, Selva; nomenat cardenal el 5-3-1973 sota el pontificat del papa Pau VI)
  • Ricard Maria Carles i Gordo (nascut a València; nomenat cardenal el 26-11-1994 sota el pontificat del papa Joan Pau II)
  • Antoni Cañizares i Llovera (nascut a Utiel, Plana d’Utiel; nomenat cardenal el 24-3-2006 sota el pontificat del papa Benet XVI)
  • Lluís Martínez i Sistach (nascut a Barcelona; nomenat cardenal el 24-XI-2007 sota el pontificat del papa Benet XVI)
  • Joan Josep Omella i Omella (nascut a Cretes, Matarranya; nomenat cardenal el 28-VI-2017 sota el pontificat del papa Francesc I)
  • Lluís Francesc Ladaria i Ferrer (nascut a Manacor, Mallorca; nomenat cardenal el 20-V-2018 sota el pontificat del papa Francesc I)

1 n’és discutida la historicitat