i sardina | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

sardina

sarda, Nom científic de laSardina pilchardus, sardina (es), sardine (en)
substantiu femeníf
Zoologia
sarda, Nom científic de laSardina pilchardus, sardina (es), sardine (en)
ictiologia ict
Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de 12 a 20 cm de llargada, amb el cos allargat, de costats relativament comprimits i afilat en el ventre.

Té l’aleta dorsal bastant pròxima a l’extrem anterior del cos i l’única anal és bastant pròxima al posterior. La seva mandíbula inferior és prominent. El seu dors és de color blavós o verd d’oliva i els flancs i el ventre són de color argentat brillant. Habita a les zones costaneres, a la cubeta occidental de la Mediterrània, a l’Adriàtica i, sobretot, a l’Atlàntic europeu, i migren poc, però en època reproductora descendeixen i es dispersen bastant. Els grans vols de sardines es formen a la primavera i a l’estiu, prop de la superfície costanera. Hom les captura, sobretot, mitjançant arts de ròssec, fixs o d’encerclament, un cop localitzada la posició de vol mitjançant l’observació de certes aus marines o dels cetacis, per llur fosforescència, amb sondes ultrasòniques, etc, o bé atraient-les amb potents focus lluminosos. La possible utilització futura de tanques elèctriques o de bombes de succió en permetrà grans captures. Llur gran valor nutritiu, el contingut en greixos i la formació de grans vols fan que hom en consumeixi grans quantitats (fresques, en conserva o fumades), i són emprades també en la fabricació de farina i d’oli de peix.

Col·laboració: 
MSuG
Llegir més...