àcid clorhídric

HCl, esperit de sal
m
Química

Nom amb què és coneguda la solució aquosa del clorur d’hidrogen.

Líquid fumant que, en presència de ferro, adquireix un color groguenc; les solucions concentrades contenen el 38% de HCl. Té un azeotrop del 20,24% en HCl, que destil·la a 110°C i 760 mm Hg. És segregat per les cèl·lules parietals de la mucosa gàstrica, forma part dels sucs digestius i facilita l’acció de la pepsina. És, després del sulfúric, l’àcid més emprat en la indústria: les seves aplicacions, entre d’altres, són per a la neutralització de sistemes bàsics i com a hidrolitzat de proteïnes, i, en medicina, en dilució al 10%, per a guarir casos d’hipoclorhídria.