papa

el sant pare
el pare sant
m
Cristianisme

Títol amb el qual hom designa el bisbe de Roma i cap de l’Església catòlica, per bé que el mot (‘pare’) era aplicat fins al segle VII a qualsevol bisbe i encara avui el conserva també el patriarca d’Alexandria.

És elegit des del 1059 pels cardenals reunits en conclave. Pau VI en regulà les modalitats (1975). Pot ser elegit papa qualsevol catòlic de sexe masculí. El darrer papa no cardenal fou Urbà VI (1378-89), i a partir de Climent VII (1523-1534) l’elecció recaigué sempre en un italià, fins al papa Joan Pau II (1978), polonès, al qual succeí l’alemany Benet XVI (2005). Aquest renuncià l’any 2013, i fou succeït per l’argentí Francesc, el primer pontífex llatinoamericà i jesuïta.

Els Països Catalans han donat dos papes: Calixt III i el seu nebot Alexandre VI. Acceptada l’elecció (i ordenat de bisbe, si no ho era), el nou papa frueix de totes les prerrogatives del càrrec: el primat, la infal·libilitat, la presidència del col·legi episcopal. Entre aquestes, s’hi compta també la sobirania del Vaticà, suport material simbòlic d’una autoritat espiritual supranacional, més i més reconeguda des de la pèrdua dels Estats Pontificis, que la Santa Seu exerceix per una intensa activitat diplomàtica i una presència en els organismes internacionals. Situació ambigua que agreuja les dificultats de reconeixement del papat per part dels cristians no catòlics.

La dignitat papal és, en principi, vitalícia, bé que en la història de la institució s’han donat alguns casos de renúncia per motius diversos. Precedit pel papa renunciant Celestí V, el qual justificà la seva decisió en no sentir-se capaç d’encapçalar l’Església catòlica, el papa Bonifaci VIII contemplà expressament la renúncia papal en les Decretals recollides en el Corpus Iuris Canonici, reformulades en el Codi de dret canònic que impulsà Pius X l’any 1904.

La renúncia ha de complir diverses condicions: ha de respondre a una causa justa, ha de ser voluntària i ha d’estar lliure de contractes que la facin sospitosa de simonia. A més de Celestí V, abans de les reformes de Bonifaci VIII, renunciaren al papat Benet IX (1044 i 1047) i Gregori VI (1046) per motius de conducta escandalosa i de simonia. Posteriorment, el Cisma d’Occident comportà la investidura de fins a tres papes rivals. Benet XIII es negà a renunciar, malgrat que perdé tots els suports, mentre que Gregori XII abdicà l’any 1415, i donà pas d’aquesta manera a una autoritat única en l’Església catòlica. La següent renúncia no tingué lloc fins al segle XXI, quan Benet XVI la feu efectiva el 28 de febrer de 2013 adduint motius d’edat i de salut.

Papes de l’església romana

papa
nom de naixement
anys
Pere* † 64 o 67
Lli*1 67-76
Clet o Anaclet* 76-88
Climent I* 88-97
Evarist* 97-105
Alexandre I* 105-115
Sixt I* 115-125
Telésfor* 125-136
Higini* 136-140
Pius I* 140-155
Anicet* 155-166
Soter* 166-175
Eleuteri* 175-189
Víctor I* 189-199
Zeferí* 199-217
Calixt I* 217-222
Hipòlit* 217-235
Urbà I* 222-230
Poncià* 230-235
Anter* 235-236
Fabià* 236-250
Corneli* 251-253
Novacià 251
Luci* 253-254
Esteve I* 254-257
Sixt II* 257-256
Dionís* 259-268
Fèlix I* 269-274
Eutiquià* 275-283
Gai* 283-296
Marcel·lí 296-304
Marcel I* 308-309
Eusebi* 309
Melquíades* 311-314
Silvestre I* 314-335
Marc* 336
Juli I* 337-352
Liberi 352.366
Fèlix II2 355-365
Damas I* 366-384
Ursí 366-367
Sirici* 384-399
Anastasi I* 399-401
Innocenci I* 401-417
Zòsim* 417-418
Bonifaci I* 418-422
Eulali 418-419
Celestí I* 422-432
Sixt III* 432-440
Lleó I* 440-461
Hilari* 461-468
Simplici* 468-483
Fèlix III (II)* 483-492
Gelasi* 492-496
Anastasi II* 496-498
Símmac* 498-514
Llorenç 498, 501-514
Hormisdes* 514-523
Joan I* 523-526
Fèlix IV (III)* 526-530
Bonifaci II* 530-532
Diòscor 530
Joan II 533-535
Agapit I* 535-536
Silveri* 536-537
Vigili3 537-555
Pelagi I 556-561
Joan III 561-574
Benet I 575-579
Pelagi Il 579-590
Gregori I* 590-604
Sabinià 604-606
Bonifaci III 607
Bonifaci IV* 608-615
Deodat I* 615-618
Bonifaci V 619-625
Honori I 625-638
Severí 640
Joan IV 640-642
Teodor I 642-649
Martí I* 649-655
Eugeni I* 654-657
Vitalià* 657-672
Deodat II 672-676
Donus 676-678
Agató* 678-681
Lleó II* 682-683
Benet II * 684-685
Joan V 685-686
Conó 686-687
Teodor 687
Pasqual 687
Sergi I* 687-701
Joan VI 701-705
Joan VII 705-707
Sisinni 708
Constantí 708-715
Gregor II* 715-731
Gregori III* 731-741
Zacaries4 741-752
Esteve II (III) 752-757
Pau I* 757-767
Constantí 767-769
Felip 768
Esteve III (IV) 768-772
Adrià l 772-795
Lleó III* 795-816
Esteve IV (V) 816-817
Pasqual I* 817-824
Eugeni II 824-827
Valentí 827
Gregori IV 827-844
Joan 844
Sergi II 844-847
Lleó IV* 847-855
Benet III 855-858
Anastasi 855
Nicolau I* 858-867
Adrià II 867-872
Joan VIII 872-882
Marí I 882-884
Adrià III* 884-885
Esteve V (VI) 885-891
Formós 891-896
Bonifaci VI 896
Esteve VI (VII) 896-897
Romà 897
Teodor II 897
Joan IX 898-900
Benet I 900-903
Lleó V 903
Cristòfor 903-904
Sergi III 904-911
Anastasi III 911-913
Landó 913-914
Joan X 914-928
Lleó VI 928
Esteve VII (VIII) 928-931
Joan XI 931-935
Lleó VII 936-939
Esteve VIII (IX) 939-942
Marí II 942-946
Agapit II 946-955
Joan XII Ottaviano dei conti di Tuscolo 955-964
Lleó VIII 963-965
Benet V 964-966
Joan XIlI 965-972
Benet VI 973-974
Bonifaci VII Franco 974/984-985
Benet VII 974-983
Joan XIV Pietro 983-984
Joan XV 985-996
Gregori V Brun de Caríntia 996-999
Joan XVI Giovanni Filagato 997-998
Silvestre II Gerbert d’Orlhac 999-1003
Joan XVII Siccone 1003
Joan XVIII Fasano 1004-1009
Sergi IV4 Pietro Boccadipapa 1009-1012
Benet VIII Teofilatto del conti di Tuscolo 1012-1024
Gregori 1012
Joan XIX Romano dei conti di Tuscolo 1024-1032
Benet IX Teofilatto dei conti di Tuscolo 1032-1044
Silvestre III Giovanni Crescenzi 1045
Benet IX 1045
Gregori VI Giovanni Graziano 1045-1046
Climent II
Suidger de Bamberg 1046-1047
Benet IX 1047-1048
Damas II Poppone 1048
Lleó IX* Bruno de Dagsburg 1049-1054
Víctor II Gebhard von Dollnstein-Hirschberg 1054-1057
Esteve IX (X) Frederic de Lorena 1057-1058
Benet X Giovanni Mincio 1058-1059
Nicolau II Gérard 1059-1061
Alexandre II Anselmo da Baggio 1061-1073
Honori II Cadalo 1061-1072
Gregori VII* Ildebrando di Soana 1073-1085
Climent III Ghiberto da Ravenna 1080/84-1100
Víctor III** Desiderio di Benevento 1086-1087
Urbà II** Odon de Lagery 1088-1099
Pasqual II Raniero di Bieda 1099-1118
Teodoric 1100
Albert 1102
Silvestre IV Maginolfo 1105-1111
Gelasi II Giovanni Caetani 1118-1119
Gregori VIII Maurice Bourdin 1118-1119
Calixt II Gui de Bourgogne 1119-1124
Honori II Lamberto 1124-1130
Celestí II Tebaldo Buccapeco 1124
Innocenci II Gregorio Papareschi 1130-1143
Clet II Pietro Pierleoni 1130-1138
Victor IV Gregorio Conti 1138
Celestí II Guido 1143-1144
Luci II Gerardo Caccianemici 1144-1145
Eugeni III** Bernardo 1145-1153
Anastasi IV Corrado 1153-1154
Adrià IV Nicolas Breakspear 1154-1159
Alexandre III Rolando Bandinelli 1159-1181
Victor IV Ottaviano di Monticelli 1159-1164
Pasqual III Guido da Crema 1164-1168
Calixt III Giovanni 1168-1178
Innocenci III Lando 1179-1180
Luci III Ubaldo Allucingoli 1181-1185
Urbà III Uberto Crivelli 1185-1187
Gregori VIII Alberto de Morra 1187
Climent III Paolo Scolari 1187-1191
Celestí III Giacinto Bobone 1191-1198
innocenci III Lotario dei conti di Segni 1198-1216
Honori III Cencio Savelli 1216-1227
Gregori IX Hugolino dei conti di Segni 1227-1241
Celestí IV Goffredo Castiglioni 1241
Innocenci IV Sinibaldo Fieschi 1243-1254
Alexandre IV Rinaldo dei conti di Segni 1254-1261
Urbà IV Jacques Pantaléon 1261-1264
Climent IV Guiu Folc 1265-1268
Gregori X** Tebaldo Visconti 1271-1276
Innocenci V** Pierre de Tarentaise 1276
Adrià V Ottobono Fieschi 1276
Joan XXI5 Petrus Hispanus 1276-1277
Nicolau III G. Gaetano Orsini 1277-1280
Martí IV6 Simon de Brie 1281-1285
Honori IV Giacomo Savelli 1285-1287
Nicolau IV Girolamo Masci 1288-1292
Celestí V* Pietro del Morrone 1294
Bonifaci VIII Benedetto Caetani 1294-1303
Benet XI** Niccolò Boccasini 1303-1304
Climent V Bertrand de Got 1305-1314
Joan XXII Jacme Duesa 1316-1334
Nicolau V Pietro Rainallucci 1328-1330
Benet XII Jacques Fournier 1334-1342
Climent VI Pèire Rogièr de Beaufort 1342-1352
Innocenci VI Étienne Aubert 1352-1362
Urbà V** Guilhem de Grimnoard 1362-1370
Gregori XI Pèire Rogièr de Beaufort 1370-1378
Urbà VI Bartolomeo Prignano 1378-1389
Bonifaci IX Pietro Tomacelli 1389-1404
Innocenci VlI Cosimo de’Migliorati 1404-1406
Gregori XII Angelo Correr 1406-1415
Climent VII7 Robert de Ginebra 1378-1394
Benet XIII7 Pero Martines de Luna 1394-1423
Climent VIII7 Gil Sanxis Munyós i Carbon 1423-1429
Benet XIV7 Bernat Garnier 1425-1430
Alexandre V6 Petros Filargos 1409-1410
Joan XXIII8 Baldassare Cossa 1410-1414
Martí V Oddone Colonna 1417-1431
Eugeni IV Gabriele Condulner 1431-1437
Fèlix V Amadeo Vill duca di Savoia 1440-1449
Nicolau V Tommaso Parentucelli 1447-1455
Calixt III Alfons de Borja 1455-1458
Pius II Enea Silvio Piccolomini 1458-1464
Pau Il Pietro Barbo 1464-1471
Sixt IV Francesco della Rovere 1471-1 484
Innocenci VIII G.Battista Cybo 1484-1492
Alexandre VI Roderic de Borja 1492-1503
Pius III Francesco Todeschini-Piccolomini 1503
Juli III Giuliano della Rovere 1503-1513
Lleó X Giovanni de Mèdici 1513-1521
Adrià VI Adriaan Floriszoon 1522-1523
Climent VII Giulio de Mèdici 1523-1534
Pau III Alessandro Farnese 1534-1549
Juli III Giovan Maria de Ciocchi del Monte 1550-1555
Marcel II Marcello Cervini 1555
Pau IV Gian Pietro Carafa 1555-1 559
Pius IV Giovan Angelo de Mèdici 1559-1565
Pius V* Antonio Ghislieri 1566-1572
Gregori XIII Hugo Boncompagni 1572-1585
Sixt V Felice Peretti 1585-1590
Urbà VII G.Battista Castagna 1590
Gregori XIV Niccolò Sfondrati 1590-1591
Innocenci IX G.Antonio Facchinetti 1591
Climent VIIl Ippolito Aldobrandini 1592-1605
Lleó XI Alessandro de Mèdici 1605
Pau V Camillo Borghese 1605-1621
Gregori XV Alessandro Ludovisi 1621-1623
Urbà VIII Maffeo Barberini 1623-1644
Innocenci X G.Battista Pamphili 1644-1655
Alexandre VII Fabio Chigi 1655-1667
Climent IX Giulio Rospigliosi 1667-1669
Climent X Emilio Altieri 1670-1676
Innocenci XI** Benedetto Odescalchi 1676-1689
Alexandre VIIl Pietro Ottoboni 1689-1691
Innocenci XIl Antoni Pignatelli 1691-1700
Climent XI Gian Francesco Albani 1700-1721
Innocenci XlII Michelangiolo Conti 1721-1724
Benet XIII Pietro Francesco Orsini 1724-1 730
Climent XIl Lorenzo Corsini 1730-1 740
Benet XIV Prospero Lambertini 1740-1758
Climent XIll Carlo Rezzonico 1758-1769
Climent XIV Giovanni Vincenzo A. Ganganelli 1769-1774
Pius VI Giovanni Angelo Braschi 1775-1799
Pius VII Barnaba Chiaramonti 1800-1823
Lleó XIl Annibale della Genga 1823-1829
Pius VIII Francesco Saverio Castiglioni 1829-1830
Gregori XVI Bartolomeo Alberto Cappellari 1831-1846
Pius IX* Giovanni Maria Mastai Ferretti 1846-1878
Lleó XIll Gioacchino Pecci 1878-1903
Pius X* Giuseppe Sarto 1903-1914
Benet XV Giacomo Della Chiesa 1914-1922
Pius XI Achille Ratti 1922-1939
Pius XII Eugenio Pacelli 1939-1958
Joan XXIII* Angelo Giuseppe Roncalli 1958-1963
Pau VI Giovanni Battista Montini 1963-1978
Joan Pau I Albino Luciani 1978-1978
Joan Pau Il* Karol Wojtyła 1978-2005
Benet XVI Joseph Ratzinger 2005-2013
Francesc Jorge Mario Bergoglio 2013-2025
(els noms en lletra cursiva són considerats antipapes); * sant; ** beat
1 els llibres litúrgics de l’església de Roma consideren màrtirs tots els papes fins a Silvestre I, i sants fins a Fèlix IV (III). D’altra banda, fins a Eleuteri les dades són aproximades; 2 confós amb un sant màrtir de Roma del mateix nom, determina numerals erronis per als papes d’aquest nom; 3 imposat pel general Belisari (537), es convertí en legítim per la renúncia de Silveri i l’acceptació del clergat romà; 4 en morir Zacaries fou elegit un tal Esteve, que morí abans de la seva consagració, moment en el qual, segons el dret canònic, d’aquell temps, es començava realment el pontificat; per això els Esteve posteriors tenen doble numeració; 5 li correspondria Joan XX, puix que mai no existí cap papa amb aquesta numeració; d’altra banda, el pontificat de Joan XIV de vegades és desdoblat en dos, la qual cosa fa que en alguns catàlegs figuri amb el XIX; 6 el nombre IV li correspon pel fet de posar sota una mateixa numeració els papes anomenats Marí; 7 correspon a l’obediència d’Avinyó durant el Cisma d’Occident; 8 correspon a l’obediència de Pisa durant el Cisma d’Occident