El metodisme, contraposat a la doctrina de la predestinació de Calví, sosté que tothom pot aconseguir la salvació mitjançant l’experiència religiosa personal, la qual és assolida a través d’una vida escrupolosament estricta. Aquestes doctrines, predicades per John Wesley i altres ministres (entre els quals hi ha el seu germà Charles), aconseguiren d’aplegar els primers grups de seguidors, que foren organitzats en societats. Malgrat haver estat sempre rebutjats per l’Església anglicana, els metodistes insisteixen a no considerar-se una església diferent, sinó una societat més disciplinada dins l’anglicanisme. El metodisme té actualment més de 19 milions de seguidors escampats per tot el món. Les primeres activitats metodistes a Barcelona començaren el 1869. En resultaren l’establiment d’un col·legi per a infants i la constitució d’una església (1871). Les primeres comunitats foren les del Poblenou i el Clot, i als anys següents s’estengueren pels pobles dels voltants i per les Illes. Posteriorment, els missioners anglesos foren substituïts per pastors nadius (Miquel Longàs, Esteve Cirera, etc.). Ja començat el segle XX, les comunitats s’uniren a la federació de l’Església Evangèlica Espanyola l’any 1928.
m
Cristianisme