Anomenada també sovint novel·la de misteri, novel·la de detectius o, col·loquialment, novel·la de lladres i serenos, els trets característics són la intriga, el misteri, l’estil viu i amè que manté l’atenció del lector i l’ús prioritari de la deducció en la resolució dels casos, amb una separació nítida entre els criminals i els investigadors, els quals representen la llei i l’ordre. Poden considerar-se pioners del gènere Edgar Allan Poe i, ocasionalment, Honoré de Balzac, Eugène Sue o Alexandre Dumas, etc. La màxima florida es troba en l’escola anglosaxona, amb les novel·les de Wilkie Collins com a precedent i Arthur Conan Doyle, creador del detectiu Sherlock Holmes, i Gilbert Keith Chesterton, amb el pare Brown, com a autors més prominents. A França, Maurice Leblanc creà la figura de l’elegant lladre Arseni Lupin, i Pierre Souvestre i Marcel Allain escriviren la sèrie Fantomas. Importants autors posteriors són Agatha Christie, amb el seu investigador Hèrcules Poirot, Edgar Wallace, William Irish i el belga Georges Simenon, creador de l’inspector Maigret. La novel·la policíaca té molts elements en comú amb la novel·la negra, sorgida els anys vint als Estats Units i, de fet, és difícil establir-hi una distinció clara. Les designacions genèriques crime fiction i thriller (aquesta en referència a l'emoció associada a la intriga o l'aventura que manté l'atenció del lector) en el món anglosaxó, que constitueix el bressol principal tant de la novel·la policíaca com de la novel·la negra, avala la pràctica identificació entre totes dues.
En català, la introducció del gènere policíac té lloc el 1908 amb la publicació de versions de Les aventures de Sherlock Holmes amb il·lustracions de Joan G. Junceda, el qual també il·lustrà En Bolava detectiu (1911), de Josep Maria Folch i Torres, una de les primeres obres originals del gènere en català, bé que en el registre humorístic i juvenil. Els anys vint diversos autors catalans començaren a fer incursions en el gènere amb una certa freqüència, bé que sovint en to paròdic. Cal esmentar-ne Jacint M. Mustieles (L’assassí i el seu compliç, 1924), Cèsar August Jordana (El collar de la Núria, 1927) i Domènec Guansé (Com vaig assassinar a Georgina, 1930), entre d’altres. L’iniciador del gènere en català, però, fou pròpiament Rafael Tasis, els anys cinquanta, que tingué un important continuador en Manuel de Pedrolo, a partir del qual hom enquadra gairebé sempre els autors de novel·la policíaca en la novel·la negra. .