i Albert-Guillem Hauf i Valls | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Albert-Guillem Hauf i Valls

Albert Hauf
Lingüística i sociolingüística
Albert Hauf
Albert Hauf i Valls (centre)
© Fototeca.cat
filologia filol
Filòleg, historiador de la literatura i acadèmic.
Palma, Mallorca, 8 de gener de 1938

Llicenciat (1964) i doctorat (1976) per la Universitat de Barcelona, del 1964 al 1987 fou professor al departament d’estudis hispànics de la University of Wales (Cardiff/Caerdydd), inicialment com a lector i posteriorment com a catedràtic, d’on el 1989 fou nomenat emeritus professor. Catedràtic a la Universitat de València (1987), des del 1992 és l’investigador principal de diversos equips coordinats de recerca centrats en l’estudi i l’edició dels clàssics tardomedievals en llengua catalana, especialment Francesc EiximenisIsabel de Villena i el Tirant lo Blanc. En 1995-2001 formà part del claustre d’aquesta universitat i, en l’àmbit acadèmic, també ha estat membre de la comissió d’avaluació del professorat del Ministeri de Cultura i de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. Membre de la junta directiva de l’Anglo-Catalan Society (1973-78), membre numerari de la Secció Historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (1991) i membre fundador de la junta rectora de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1970-2000), que presidí del 2000 al 2006. També ha estat conseller i director de la Secció de Filologia i Literatura de la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (1995-97) i membre del Patronat Lluís Guarner de la Generalitat Valenciana (1993-99). Formà part de la junta de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de l’Acadèmia d’Història Eclesiàstica de València. És membre d’honor de l’Estudi General Lul·lià. El 1999 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i, el 2001, a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Entre d’altres, ha format part del patronat de la Biblioteca Nacional de Madrid (1995-97), del Patronat Mossèn Alcover (2001), del jurat dels premis Octubre Joan Fuster d’assaig (1989 i 1991) i dels Premios Nacionales de las Letras del Ministeri de Cultura espanyol (1991-93, 1998). El 2007 rebé el Premi al millor investigador de la Universitat de València.

Un dels principals estudiosos de la literatura valenciana a la baixa edat mitjana, és autor de més de dos-cents treballs d’investigació. Destaquen, entre d’altres, la tesi doctoral Vita Christi de Francesc Eiximenis i la tradició de les Vitae Christi medievals (1976), guardonada amb el premi Nicolau d’Olwer de l’IEC el 1977, i diverses edicions crítiques d’obres cabdals d’aquesta època. Sobresurten Lo Crestià de Francesc Eiximenis (1983), La Flor de les Istòries d’Orient d’Aitó de Gorigos (1989, premi Massó i Torrens de l’IEC el 1990), les dues edicions de Tirant lo Blanc (1992 i 2005), per la primera de les quals rebé el premi de recerca Crítica Serra d’Or l’any 1991, i de la Vita Christi d’Isabel de Villena (1995). Amb relació a aquesta autora, també cal esmentar l’edició i l’estudi de Speculum Animae (1992, 1993), amb D.B. Goerlich, que demostra la no pertinença de l’atribució. També és autor dels 25 articles sobre historiografia medieval publicats al Grundriss der Romanischen Literaturen des Mittelalters (‘Compendi de la literatura romànica medieval’), publicat per la Universitat de Heidelberg (1993), d’un estudi preliminar a la nova edició de Visionarios, beguinos y fraticelos catalanes (siglos XIII-XV) (1996), de Josep Maria Pou i Martí, i del llibre D’Eiximenis a Sor Isabel de Villena. Aportació a l’estudi de la nostra cultura medieval (1990), on reflexiona sobre les implicacions de la religió en les obres més representatives de la literatura tardomedieval. Ha estat coeditor de la Miscel·lània Joan Fuster (8 volums, 1989-94). Ha publicat també, en col·laboració de Teresa Pérez Higuera, l’estudi en dos volums de l’obra Speculum Humanae Salvationis (2000).

Data de revisió: 
2018-10-18
Llegir més...