i Daw Aung San Suu Kyi | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Daw Aung San Suu Kyi

Daw Aung San Suu Kyi
© Parlament Europeu
ciències polítiques polít
Política de Myanmar.
Yangôn , 19 de juny de 1945

Filla de U Aung San, l’artífex de la independència de Myanmar, assassinat el 1947. Educada a Myanmar, l’Índia i Anglaterra, estudià política, economia i filosofia al St. Hugh’s College (Oxford). Tornà al seu país el 1988 i encapçalà el moviment d’oposició a la dictadura militar de U Ne Win, el qual, sempre per mitjans pacífics, aconseguí un gran suport de la població i també l’internacional. El 1989 fou posada sota arrest domiciliari. En les eleccions del 1990 la Lliga Nacional per la Democràcia (LND) que liderava obtingué el 82% dels vots. Les eleccions foren anul·lades pels militars i el seu arrest domiciliari es prolongà fins el 1995.

A partir del juliol del 1995, un cop aixecat l’arrest domiciliari, emprengué la tasca de reestructuració de la Lliga Nacional per la Democràcia i de mobilització ciutadana, i continuà la seva línia crítica contra els militars al poder, però a favor de la reconciliació nacional. Entre el novembre del 2000 i el maig del 2002 fou posada novament sota arrest domiciliari, i el maig de l’any següent tornà a ésser detinguda per la junta militar i arrestada. L’octubre del 2009 li fou permès per primer cop des del 2002 el contacte amb diplomàtics occidentals i iniciar negociacions amb membres de la junta militar, la qual li llevà l’arrest domiciliari. El març de l’any següent s’inicià oficialment el procés d’obertura democràtica amb el primer govern presidit per un civil, Thein Sein, el qual es reuní oficialment a l'agost amb Aung San Suu Kyi.

En les eleccions parcials de l’abril del 2012 fou elegida diputada al Parlament per l’LND. En les eleccions parlamentàries del novembre del 2015 confirmà l’escó al capdavant de l’LND, que obtingué majoria absoluta en ambdues cambres. Tanmateix, una clàusula de la constitució del 2008 que excloïa del càrrec de cap d’estat qualsevol candidat amb cònjuges o fills amb passaports estrangers l’impedí d’optar a la presidència. En el seu lloc, fou elegit per al càrrec Htin Kyaw , estret col·laborador seu. L’abril del 2016, però, el Parlament aprovà la creació del càrrec de conseller d’estat, amb funcions molt similars a les de primer ministre, per al qual fou designada.

La seva acció cívica i pacífica ha estat reconeguda amb nombrosos guardons, entre els quals hi ha el premi Sakharov del Parlament Europeu a la llibertat d’expressió (1990), el premi Nobel de la pau (1991), la medalla Jawaharlal Nehru (1993), el premi Olof Palme (2005), el Premi Internacional Catalunya, compartit amb la metgessa Cynthia Maung (2008) i la Medalla del Congrés dels EUA (2008). Tanmateix, la seva negativa reiterada a reconèixer la persecució dels rohingyes ha generat controvèrsia, i per aquest motiu el setembre del 2018 el Parlament canadenc li retirà la ciutadania honorífica que li havia concedit el 2007.

Data de revisió: 
2018-01-02
Llegir més...