i Museu d’Art Contemporani de Barcelona | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Museu d’Art Contemporani de Barcelona

Sigla delMACBA
Espai expositiu Capella Macba”, a l’antic convent dels Àngels
© Macba / Tony Coll
museologia museol
Museu de Barcelona inaugurat el 1995.

És dedicat especialment a l’art produït a partir de la segona meitat del s. XX, amb una especial atenció a les aportacions catalanes i a les tendències que han incidit més en l’art català. Té els seus precedents més llunyans en un efímer museu del mateix nom creat el 1960 a iniciativa d'Alexandre Cirici i Pellicer i altres. Posteriorment, el 1987 fou constituïda la Fundació Museu d’Art Contemporani, la qual, juntament amb la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Barcelona, integrà el 1988 el consorci gestor del museu. En aquesta primera etapa prèvia foren directors de la institució Lluís Monreal i Agustí (fins el 1989) i Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez. Des de la inauguració han dirigit la institució Miquel Molins (1995-98), Manuel Borja Villel (1998-2008) i Bartomeu Marí (2008-15). Al juliol del 2015 fou nomenat nou director Ferran Barenblit.

L’edifici, basat en un projecte de l’arquitecte Richard Meier i situat al barri del el Raval, es caracteritza per l’amplitud i la lluminositat. Dos anys després de la seva obertura pública, les institucions titulars del consorci signaren els acords de dipòsit d’un total de 1.720 obres que formaren la col·lecció inicial del museu.

El primer director del museu fou (fins el 1998), al qual succeí dugué a terme una remodelació en profunditat del centre, creant dues grans àrees: exposicions i serveis culturals i estructurant la col·lecció en una visió articulada en tres moments: el primer, dels anys quaranta als primers seixanta, al voltant de la vigència dels principis històrics de l’art modern i especialment el surrealisme; el segon, centrat en les dècades dels seixanta i dels setanta, eclosió de nous discursos crítics, especialment l’art conceptuals, i el tercer, el més estrictament contemporani, marcat per la dissolució de límits entre tècniques i disciplines i la irrupció de les noves tecnologies.

El dinamisme i l’expansió del centre d’aquests anys requerí l’ampliació del l’espai del museu i, d’acord amb l’Ajuntament de Barcelona, la incorporació de l’edifici del convent dels Àngels per tal de guanyar uns 800 m2 més d’espai per a exposicions. Aquest nou espai expositiu, anomenat Capella Macba, realitzat a partir del projecte de remodelació dels arquitectes Lluís Clotet i Ballús i Ignacio Palacios, s’inaugurà l’any 2006 i la recepció de l’edifici s’adaptà per a poder organitzar-hi activitats diverses, l’ampliació de la biblioteca i la recerca d’espais exteriors per engrandir magatzems i acollir noves activitats artístiques. L’any 2003 el MACBA rebé la cessió de cinc naus del Consorci de la Zona Franca, destinades a magatzems, amb la qual cosa s’aconseguiren 355 m2 més per a la reserva d’obres d’art, i el 2005 fou declarat museu d’interès nacional.

Al juliol del 2010 signà un conveni per quatre anys amb la Fundació ‘la Caixa’ pel qual s’unificaven les col·leccions d’ambdues institucions en una mateixa gestió coordinada i un mateix comitè assessor. La unificació d’ambdues col·leccions donà lloc a un fons d’unes 2.400 obres (869 de la Caixa i 1.509 de la Fundació MACBA). L’any 2011 remodelà la seva exposició permanent i duplicà la superfície expositiva, amb una nova exposició de prop de 1.500 m2 que inclou més de 500 obres i documents.

Data de revisió: 
2015-07-24
Llegir més...