Josep Maria Nadal i Farreras

(Girona, Gironès, 24 de febrer de 1949)

Lingüista, sociolingüista i historiador de la llengua.

Es doctorà en lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Aspectes de la subordinació en català actual: per una sintaxi abstracta (1975). Inicià la docència universitària el 1971 al Col·legi Universitari de Girona, dependent de la UAB, del qual fou vicedirector, i fou un dels principals promotors de la transformació de l’Estudi General de Girona, el Col·legi i altres centres en la Universitat de Girona, d’on fou professor des de la fundació fins a la jubilació (1991-2019) i catedràtic, i en l’administració de la qual ocupà els càrrecs de rector (1993-2002) i director del Departament de Filologia i Comunicació (2009-12). Membre de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes i de l’Institut d’Estudis Catalans (2009), i director de l’Observatori de les Llengües d’Europa i de la Mediterrània (ODELLEUM) de la UdG.

Ha investigat la teoria generativista en la gramàtica, la història social de la llengua i la concepció del llenguatge en el procés de mundialització. Amb Modest Prats ha aplicat a la història de la llengua catalana un nou enfocament basat en la interrelació entre l’evolució de la llengua amb els factors socials i de context històric. Fou col·laborador i membre del consell de redacció de la revista Els Marges i és autor de diversos treballs de lingüística general i història de la llengua catalana, entre d’altres Semàntica i sintaxi (1975), Sintaxi abstracta i derivació: transitivitat vs. intransitivitat en el català actual (1976), Llengua i cultura en els segles XVI i XVII (1979), La conquesta àrab i la llengua catalana (1982), L’accés del català a l’escriptura (1982), amb Maria Teresa Sobirà, Història de la llengua catalana, amb Modest Prats (vol. I, 1982, premi Lletra d’Or; vol. II, 1996), Llengua escrita i llengua nacional (1992), La llengua sobre el paper (2005) i Las 1001 lenguas (2007), a banda de nombrosos articles en revistes i col·laboracions en obres col·lectives.

El 2009 rebé la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària i el 2020 la Creu de Sant Jordi, reconeixements concedits per la Generalitat de Catalunya. És germà del polític Joaquim Nada i del periodista i escriptor Rafael Nadal.