Activista des del 1969, el 1972 fou empresonat, acusat de pertànyer a l’IRA. Alliberat el 1977, el 1983 fou elegit president del Sinn Féin. Diputat al parlament britànic pel districte de Belfast Oest (1984-92 i 1997-2010 que, d'acord amb la política del partit, mai no va arribar a ocupar), esdevingué el principal interlocutor entre el nacionalisme radical republicà i el govern britànic. Conjuntament amb Martin McGuinness fou el principal artífex del decantament del Sinn Féin per la via política en detriment de la lluita armada defensada pels sectors del partit més vinculats a l'IRA, malgrat ser acusat ell mateix d'haver participat directa o indirectament en accions terroristes. Contribuí decisivament a l’alto el foc de l’IRA del 1994 i als acords de pau de Stormont (1998). El 1998 condemnà per primera vegada un atemptat republicà, però fou acusat pels unionistes d’entorpir el desarmament de l’IRA, qüestió que portà a diverses suspensions del parlament nord-irlandès.
El seu protagonisme s’accentuà al novembre del 2003 quan el Democratic Unionist Party (DUP) de Ian Paisley esdevingué la força més votada i el Sinn Féin, encapçalat per ell, superà el Partit Socialdemòcrata a la cambra nord-irlandesa. En una situació de manca de progressos en el decomís de les armes, la continuació d’episodis de violència, el constant creuament d’acusacions amb Paisley i l’amenaça dels EUA d’aïllar el Sinn Féin arran de la lluita antiterrorista global, al novembre del 2004 Adams tingué una primera trobada, considerada històrica, amb el cap de la policia d’Irlanda del Nord, i al desembre recomanà l'acceptació de les propostes conjuntes angloirlandeses per al restabliment de l’autogovern. A l’abril del 2005, féu una crida a l’IRA a abandonar les armes i incorporar-se a la lluita per la reunificació d’Irlanda per mitjans pacífics i democràtics. Al juny l’organització anuncià la fi de la lluita armada i es comprometé a la destrucció dels seus arsenals.
El 8 de març de 2007, fou reelegit a l’Assemblea d’Irlanda del Nord i el 26 d’aquest mateix mes es reuní amb el líder del DUP, Ian Paisley, per primera vegada per a concretar el retorn de la seva participació al poder executiu d’Irlanda del Nord. Simbòlica de la seva acceptació per part de la comunitat internacional fou l'assistència d'Adams a la inauguració presidencial de Barack Obama (2009). A l’abril del 2009 condemnà els atemptats perpetrats per l’IRA Autèntic, una escissió de l’IRA disconforme amb el procés de pau. Després de la renúncia a l'escó al Parlament de Westminster, encapçalà la candidatura del Sinn Féin al Dáil, el Parlament de la República d’Irlanda, en les eleccions del febrer del 2011, en les quals fou elegit diputat en el que fou el millor resultat de la història del partit (14 escons), que millorà en les del 2016 (23), en què Adams fou confirmat en l'escó. Al febrer del 2018 fou rellevat a la presidència del Sinn Fein per Mary Lou McDonald, després de 34 anys en el càrrec.