Fou concebut com una revisió i actualització del Tractat de Maastricht. Incideix especialment en l’aspecte polític, judicial i d’actuació exterior que respongui a l’evolució política internacional, el fenomen de la globalització, la política immigratòria amb relació a països tercers, el dret d’asil i l’accés de nous membres. Hom aprofundí també la cooperació en els àmbits policíac i judicial i afegí un capítol sobre mesures laborals i creació d’ocupació. El benestar i la qualitat de vida, la salut pública, la protecció del medi ambient, la protecció del consumidor, l’accés del ciutadà a la informació generada per les institucions europees i el compromís de transparència d’aquestes institucions són altres aspectes també recollits en el document final. Quant a la PESC (Política Exterior i de Seguretat Comuna), les reformes més rellevants afectaren el seu finançament, l’explicitació d’una estratègia comuna, l’adopció de la majoria qualificada en la presa de decisions, la creació del càrrec d’Alt Representant de la PESC i la planificació d’estratègies d’operacions pacificadores i d’ajut humanitari. El Tractat d’Amsterdam reforçà els aspectes referits a les institucions de la Unió, en particular els mecanismes de codecisió: la ponderació dels vots en el Consell de la UE (qüestió finalment no resolta) i l’extensió del mecanisme de la majoria qualificada, i també la iniciativa de la Comissió i el paper de la presidència. En l’àmbit judicial hom procedí a una definició més clara dels drets fonamentals sobre els quals s’assenta la Unió Europea, els procediments a partir dels quals la UE pot dictaminar que un dels seus membres ha infringit algun d’aquests drets fonamentals i l’eventual suspensió de les sancions, i també de les atribucions del Tribunal Europeu de Justícia. A més, el Tractat d’Amsterdam també establí mecanismes per a la incorporació als tractats de Schengen.