Interrompé els estudis a setze anys i treballà en la cadena d’una fàbrica. Embarassada a divuit, donà el seu fill en adopció, treballà en feines diverses i el 1967 anà a Nova York, on treballà en diferents ocupacions i esdevingué companya i amant del fotògraf Robert Mapplethorpe.
Després d’una estada a París retornà a Nova York, on freqüentà els ambients underground i començà a col·laborar amb el dramaturg Sam Shepard, actuà en obres teatrals, feu recitals de poesia, interpretà cançons, escriví i publicà reculls de poemes i prosa poètica molt influïts per Arthur Rimbaud, William Blake i el moviment beat, especialment Allen Ginsberg, i escriví crítiques de rock, activitats sempre associades a una estètica experimental i a una imatge idiosincràtica i equívoca. És autora de més d’una vintena de llibres, els últims dels quals són Year of the Monkey (2019) i A Book of Days (2022).
El 1974 començà a enregistrar acompanyada dels seus grups i amb la publicació del seu primer disc en solitari, Horse (1975), produït per John Cale, es convertí en una de les principals representants del rock alternatiu o punk-rock, i n’ha restat com una de les grans icones després de l’eclipsi d’aquest moviment, a l’inici dels anys vuitanta, per la seva creativitat i el seu inconformisme. Les seves lletres de vocació transcendent i el seu nihilisme retrataren com ningú una generació i l’ambient artístic de certs cercles de Nova York. Posteriorment publicà Dream of Life (1988). Ha col·laborat amb primeres figures com ara Bruce Springsteen, amb qui escriví la cançó Because the Night (1978). Es retirà de l’escena rock —però no de la poesia— a mitjan anys vuitanta. Retornà als escenaris el 1995, gràcies a Bob Dylan, i publicà els àlbums Gone Again (1996), Peace and Noise (1997), Gung Ho (2000), Trampin’ (2004), Twelve (2007) i Banga (2012).
L’any 2007, amb motiu de l’exposició “Made in Catalunya” a Nova York, amb Lou Reed i Laurie Anderson recità versions a l’anglès de poetes catalans.
Receptora d’un gran nombre de guardons, el seu llibre Just Kids, en què narra la seva vida amb Mapplethorpe, fou guardonat amb el National Book Award (2010), el 2005 fou nomenada comanadora de l’orde de les Arts i les Lletres de França, el 2011 compartí amb el quartet de corda Kronos el premi Polar de Música i rebé el premi Christa Leem del col·lectiu progressista barceloní Un dels nostres, i el 2019 fou guardonada amb la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts atorgada pel govern d’Espanya.