i Francesc Ferrer i Gironès | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Ferrer i Gironès

Francesc Ferrer i Gironès
© ERC - Arxiu fotogràfic
història hist
Polític i historiador.
Girona, Gironès, 26 de juliol de 1935 — Girona, Gironès, 17 de febrer de 2006

Després de cursar estudis comercials, fou professor de l’Escola de Comerç de Sabadell i publicà estudis sobre economia i història de les comarques gironines. Iniciat de jove en el catalanisme polític, el 1974 fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya, partit pel qual fou elegit senador el 1977. L’any següent abandonà aquest partit i s’aproximà al Partit dels Socialistes de Catalunya, pel qual fou senador com a independent al llarg de quatre legislatures (1979-1993). El 1995 i el 1999 fou elegit diputat al parlament català per Esquerra Republicana de Catalunya, i el 2003 regidor per Girona pel mateix partit.

Destacà sobretot en la defensa del català i en denuncià la persecució, declarada o encoberta, tant en el passat com en temps actuals. Sobre aquest tema escriví diversos llibres: La persecució política de la llengua catalana (1985), La insubmissió lingüística (1990), i, amb Josep Cruañas, Els Drets lingüístics dels catalanoparlants (1990). Fou també autor dels assaigs polítics: Via Fora! (1982), Catalunya light...? (1986), Lletres de batalla (1989), Catalanofòbia. Història del pensament anticatalà (2000) i El Gran Llibre per la Independencia (2004). Pertangué a nombroses organitzacions per a la defensa i la promoció de la cultura catalana entre els quals Amics de la Bressola (de la qual fou nomenat president el 1986). Fou també vocal d’Òmnium Cultural, membre de la Societat Catalana d’Economia de l’Institut d’Estudis Catalans) i president del Club d’Amics de la UNESCO’, de Girona, ciutat on impulsà un gran nombroses iniciatives en el mateix sentit: la llibreria catalana ‘Les Voltes’ (1963), la campanya ‘català a l’escola’ (1966), la fundació del Premi de Novel·la ‘Prudenci Bertrana’ (1967) i Òmnium Cultural al Gironès (1972, del qual fou el primer president), la Cambra de Comerç i Indústria, que presidí en 1974-1977, l’Assemblea Democràtica de Girona (1975), i les campanyes de catalanització del topònim de Girona (1975); i ‘Volem l’Estatut’ (1976). Fou guardonat amb diversos premis, entre els quals la Medalla d’Or del Consell Superior de Cambres de Comerç (1977), el Premi de Normalització Lingüística de l’ADAC (1986) l’Orde del Mèrit Constitucional (1988), el Premi Aramon i Serra a la Lleialtat lingüística (1993) i la Creu de Sant Jordi (2005). Aquest darrer any fou instituït el premi Francesc Ferrer i Gironès al millor assaig sobre temes lingüístics, polítics o socials.

Col·laboració: 
AgCol
Llegir més...