Forma part dels Premis Literaris de Girona. Fou convocat per primera vegada el 1967 pel Cercle Artístic de Girona, coincidint amb el centenari del naixement de l’escriptor i com a reacció a la creació, aquell mateix any, del premi Inmortal Ciudad de Gerona, impulsat per l’Ajuntament i en el qual només s’acceptaven novel·les en castellà. Entre el 1993 i el 1996 s’atorgaren dos premis, l’un de la crítica i l’altre dels lectors, a una obra publicada l’any anterior.
Relació d’obres i autors guardonats
| Any | Obra i autor |
|---|---|
| 1968 | Estat d’excepció, de Manuel de Pedrolo |
| 1969 | Prohibida l’evasió, d’Avel·lí Artís-Gener |
| 1970 | Amb permís de l’enterramorts, de Vicenç Riera i Llorca |
| 1971 | Siro o la increada consciència de la raça, de Terenci Moix |
| 1972 | Oferiu flors als rebels que fracassaren, d’Oriol Pi de Cabanyes |
| 1973 | L’adolescent de sal, de Biel Mesquida |
| 1974 | desert |
| 1975 | Cavalls cap a la fosca, de Baltasar Porcel |
| 1976 | L’udol del griso al caire de les clavegueres, de Quim Monzó |
| 1977 | Dies d’ira a l’illa, d’Antoni Lluc Ferrer |
| 1978 | L’anarquista nu, de Lluís Fernández |
| 1979 | desert |
| 1980 | Una primavera per a Domenico Guarini, de Carme Riera |
| 1981 | Cercamón, de Lluís Racionero |
| 1982 | Biografia de J.Ll., de Josep Lluís Seguí |
| 1983 | Fra Junoy o l’agonia dels sons, de Jaume Cabré |
| 1984 | Cambra de bany, de Joaquim Soler |
| 1985 | desert |
| 1986 | Hotel Àfrica, de Ferran Cremades |
| 1987 | desert |
| 1988 | desert |
| 1989 | La dona sense atributs, de Jaume Melendres i Joan Abellan |
| 1990 | Ofidi, de Josep Lozano |
| 1991 | Joana E., de Maria Antònia Oliver |
| 1992 | Senyoria, de Jaume Cabré |
| 1993 | L’instint, de Sergi Pàmies (crítica), i Cames de seda, de Maria Mercè Roca (lectors) |
| 1994 | Les hores detingudes, de Ramon Solsona (crítica), i Ulleres de sol, de Maria Barbal (lectors) |
| 1995 | La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal (crítica), i El violí d’Auschwitz, de Maria Àngels Anglada (lectors) |
| 1996 | El camí de Vincennes, d’Antoni Marí (crítica), i Natura d’anguila, de Maria de la Pau Janer (lectors) |
| 1997 | Ulisses a alta mar, de Baltasar Porcel |
| 1998 | Com unes vacances, d’Imma Monsó |
| 1999 | El secret de Goethe, de Martí Domínguez |
| 2000 | La felicitat, de Lluís-Anton Baulenas |
| 2001 | La ciutat del fum, de Vicenç Villatoro |
| 2002 | Matèria fràgil, de Jordi Arbonès |
| 2003 | L’home que va estimar Natàlia Vidal, de Julià de Jòdar |
| 2004 | desert |
| 2005 | País íntim, de Maria Barbal |
| 2006 | Inquisitio, d’Alfred Bosch |
| 2007 | desert |
| 2008 | Petons de diumenge, de Sílvia Soler |
| 2009 | L’home dels pijames de seda, de Màrius Carol |
| 2010 | El secret del meu turbant, d’Agnès Rotger i Nàdia Ghulam |
| 2011 | I el món gira, de David Cirici |
| 2012 | La néta d’Adam, de Patrícia Gabancho |
| 2013 | Faré tot el que tu vulguis, de Iolanda Batallé |
| 2014 | El dia que vaig fer vuit anys, d’Antoni Pladevall |
| 2015 | La bíblia andorrana, d’Albert Villaró |
| 2016 | I ens vam menjar el món, de Xevi Sala Puig |
| 2017 | Melissa i Nicole, de David Nel·lo |
| 2018 | El far, de Maria Carme Roca |
| 2019 | La memòria de l’aigua, de Montse Barderi |
| 2020 | Ànima de tramuntana, de Núria Esponellà |
| 2021 | Amor a l’art de Tània Juste |
| 2022 | El fabricant de records de Martí Gironell |
| 2023 | L’any que vaig estimar Ava Gadner, de Jordi Solé |