i Estació Espacial Internacional | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Estació Espacial Internacional

Sigla de l’EEI, Nom anglès de l’International Space Station (en), Sigla anglesa de l’ISS (en)
Sigla de l’EEI, Nom anglès de l’International Space Station (en), Sigla anglesa de l’ISS (en)
Vista de l’Estació Espacial Internacional
© NASA
astronàutica astron
Estació orbital permanent de participació internacional.

Anomenada inicialment Freedom, fou un projecte impulsat el 1984 pels EUA amb la col·laboració d’alguns estats del bloc occidental. Amb la incorporació de Rússia (1994) rebé el nom actual, bé que els EUA en són els principals contribuents (prop de dues terceres parts) i concentren els sistemes de comunicació i control, i també les bases de dades. A més de Rússia, hi participen el Canadà, el Japó, el Brasil i alguns països de la UE a través de l’Agència Espacial Europea (ESA), cosa que suma un total de setze estats participants en el projecte. Les organitzacions que el duen a terme són la NASA, Roscosmos (Agència Federal Russa de l'Espai), JAXA (Agència Japonesa de l'Exploració Espacial), l'Agència Espacial Europea (ESA) i l'Agència Espacial Canadenca (CSA).  El 1995 començà la primera fase de preparació a partir de viatges de la llançadora espacial i experiències a l’estació Mir.

El mòdul central (Zar’a, de fabricació russa), per a la propulsió i el comandament, fou posat en òrbita el 20 de novembre de 1998, i a partir d’aquest primer element hom anà acoblant mòduls. Els més importants són el node Unity (desembre de 1998), de fabricació nord-americana, per a la connexió, amb sis ports; el mòdul de servei Zvezda, per a l’habitatge (2000), de fabricació russa; el braç robòtic canadenc Canadarm2 (2001); el laboratori europeu Columbus i el japonès Kibo (2008); el mòdul d’acoblament rus Poisk (2009); el node Tranquility, de l’Agència Espacial Europea (ESA) i l’Agència Italiana de l’Espai, i el nord-americà Leonardo (2010), que regulen les condicions d’habitabilitat de l’EEI, i el mòdul de càrrega i descàrrega rus Rassvet (2012). D’altra banda, l’estructura de panells de cèl·lules solars que donen energia a l’estació quedà completada el 2009, amb un total de vuit panells. Pel novembre del 2000 hom donà per acabada la posada en funcionament de l’EEI amb l’arribada de la primera tripulació estable, i des d’aleshores ha esdevingut, amb diferència, el giny espacial tripulat de manera contínua durant més temps (més de 14 anys fins el 2014 i 42 expedicions). Malgrat que des del 2007 hom ha posposat repetidament el llançament del laboratori multifunció Nauka, pel maig del 2011 hom considerà finalitzada la construcció de l'EEI amb l'acoblament del darrer gran component. Des d'aquest any, l’estació completa consta d’un mòdul central de 109 metres de llargada i sis mòduls de laboratori, amb un pes de més de 400 tones. Les principals funcions de l’EEI són de tipus científic, aprofitant al màxim les especials condicions de l’espai exterior.

L’any 2003 els elevats costos i la destrucció en un accident del transbordador espacial Columbia comportaren que es paralitzessin els treballs a la EEI, i durant dos anys la participació dels EUA restà en suspens, cosa que posà en perill tot el projecte. El nombre de tripulants de llarga durada (previst en un màxim de sis) fou reduït dràsticament, com també l’enviament de naus d’abastament.  Amb la finalització l’any 2011 dels vols de la llançadora espacial, les naus russes Sojuz passaren a ser els únics vehicles amb capacitat de proveir l’estació.

Col·laboració: 
SaBal
Data de revisió: 
2014-06-01
Llegir més...