crim contra la humanitat

m
Dret internacional

Acte delictiu consistent en l’agressió deliberada contra una població civil, realitzat com a part d’un pla sistemàtic o indiscriminadament.

Inclou l’assassinat i l’extermini, l’esclavització, la deportació, l’empresonament, la tortura, la violació, el segrest, la persecució de grups definits i altres delictes de similar gravetat. Sovint és difícil de distingir-lo del genocidi, el qual, en principi, es dirigeix contra un col·lectiu prèviament definit que identifica les víctimes, tant reals com potencials. La figura del crim contra la humanitat, en canvi, parteix de la individualitat de la víctima sense considerar-ne l’adscripció a cap grup. El terme fou emprat per primer cop per les potències aliades de la Primera Guerra Mundial per a denunciar les pràctiques d’extermini dels armenis en l’imperi Otomà, però no s’aplicà jurídicament fins als processos de Tòquio i Nuremberg (1945). La dècada de 1990 els Tribunals Penals establerts amb motiu dels conflictes de Ruanda i Iugoslàvia reprengueren aquesta figura, que fou tipificada, juntament amb les de genocidi i crims de guerra, pel Tribunal Penal Internacional (instituït el 2002).