i Olius | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Olius

Entitat de població
Solsonès
 Disseminat de masos al N del municipi d’Olius (Solsonès), centrat per l'església de Sant Esteve d’Olius.
Vista de l'església de Sant Esteve d'Olius
© CIC-Moià

La parròquia, que s’alça a 565 m d’altitud, és un notable exemplar de romànic llombard de la segona meitat del s. XI, un dels més interessants d’aquesta època, i fou consagrada el 1079. L’any 2010 la Generalitat de Catalunya declarà l’església Bé Cultural d’Interès Nacional. Prop seu hi ha el modern cementiri d’estil gaudinià que el 1916 fou projectat per l’arquitecte Bernadí Martorell.

Aquesta parròquia es formà al s. X (des del 985 és esmentada la casa i l’església de Sant Esteve d’Olius) i consta des de l’any 1000 l’existència del palau (o castell) d’Olius, residència del comte Ermengol d’Urgell, que torna a ésser esmentat sovint en donacions d’alous pels comtes. L’acte de consagració de l’església, el 21 de desembre de 1079, fou molt solemne, amb assistència del bisbe d’Urgell Bernat Guillem i del comte Ermengol IV, Guillem Isarn, Ramon Miró, el rector Ramon Sendred i d’altres. El castell d’Olius passà a ésser possessió de la canònica de Santa Maria de Solsona per donació dels comtes Ermengol V (mort el 1102) i Ermengol VI (1128), confirmada posteriorment per Ermengol VII (1183) i pels Cardona; els bisbes de Solsona detingueren per això el títol de marquesos d’Olius, però el castell es trobava ja en decadència al s. XVI. En l’acta de consagració es mencionen els molins de Cuiquespés (dit dels Cups des del s. XIII), de Ratavella i de Rodamilans (després del Pont).

Prop de la casa d’Anseresa, en un tossal a llevant del terme, es bastí als primers anys del s. XII la capella de Santa Maria del Puig, dita ara del Vilaró. La masia de Sussiats és també al N d’Olius. La capella de Sant Ermengol, també esmentada en l’acta, fou anomenada des del s. XIV de Sant Honorat de Solsona. A la riba esquerra del Cardener, molt aprofitat pels molins fariners i drapers, s’establí el 1627 una farga (molí de la Farga), prop de l’actual carretera a Berga, que treballà l’aram fins a la fi del s. XIX; hi havia un mall en forma de cap de cavall, d’una tona de pes, accionat per l’aigua; esdevingué després molí d’oli i ha estat negat pel pantà de Sant Ponç. Olius celebra la festa major el diumenge següent a sant Esteve.

Llegir més...