i Ciril I | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ciril I

Forma transcrita deKiril, Forma transliterada deKirill
Forma transcrita deKiril, Forma transliterada deKirill
Ciril I
© Presidential Press and Information Office of the Russian Federation
religió relig
Nom de religió de Vladimir Mikhailovič Gund’ajev, eclesiàstic ortodox rus.
Leningrad (actual Sant Petersburg), 20 de novembre de 1946

Ordenat sacerdot el 1969, l’any següent es graduà en teologia a l’Acadèmia Teològica i Seminari de Leningrad, on posteriorment impartí la docència, i fou nomenat secretari personal del metropolita de la ciutat. El 1971, elevat a arximandrita, el patriarcat de Moscou el nomenà per a representar-lo en l’Associació Mundial de la Joventut Ortodoxa (SYNDESMOS) i en el Consell Mundial de les Esglésies. Rector de les escoles teològiques de Leningrad (1974) i president del Consell Diocesà de Leningrad (1975), el 1976 fou consagrat bisbe de Viipuri i bisbe auxiliar de la diòcesi de Leningrad, i el 1977 fou elevat a arquebisbe.

Els anys següents destacà en l’activitat ecumènica, principalment com a membre de la Comissió del Sant Sínode per a la Unitat Cristiana (1979) i en els diàlegs entre ortodoxos i catòlics dels anys 1978, 1980 i 1984, any que fou nomenat bisbe de Smolensk i Kaliningrad (des del 1991 metropolita). El 1989 fou president per a les relacions exteriors i membre permanent del Sant Sínode. Considerat un moderat a la cúpula de l’Església russa i amb bones relacions amb el poder polític, després de la mort d’Aleix II es feu càrrec interinament del govern d’aquesta fins que l’1 de febrer de 2009 fou consagrat patriarca de Moscou amb el nom de Ciril I.

El seu patriarcat manté una estreta connivència amb Vladimir Putin, especialment a partir de la seva victòria en les eleccions presidencials del 2012. Al febrer del 2016 protagonitzà una trobada qualificada d’històrica amb el papa Francesc a l’Havana, primera trobada entre els caps de les esglésies catòlica i ortodoxa russa des del Cisma d’Orient (segle XI). En sortí una declaració conjunta que, entre altres qüestions, demanava posar fi a les agressions que pateixen les comunitats cristianes del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica, i la reconciliació en el conflicte dels catòlics ucraïnesos de ritu ortodox (tot i que el patriarcat de Moscou reivindica l’est d’Ucraïna com a jurisdicció pròpia i critica el que considera ingerència de Roma).

Data de revisió: 
2017-03-02
patriarca
Llegir més...