Es graduà en filosofia (1968) i ciències econòmiques (1971) a la Universitat Catòlica de Lovaina. Afiliat de jove a la branca flamenca del partit democratacristià belga Christelijke Volkspartij (CVP, des del 1999 Christen-Democratisch en Vlaams, CV&D), en fou el president de les joventuts del 1973 al 1977. L’any següent esdevingué membre del secretariat nacional i, del 1988 al 1993, fou president del partit. Senador del 1988 al 1993 i diputat des del 1995, formà part de l’equip de consellers del govern de Leo Tindemans (1975-78), secretari d’estat de finances i de la petita i mitjana empresa (1988) i vice-primer ministre i ministre del pressupost (1993-99) en el govern de Jean-Luc Dehaene, càrrec des del qual fou l’artífex de la reducció dràstica de l’enorme deute que gravava l’economia. Ministre d’estat des del 2004 i president de la Cambra de Representants del Parlament en 2007-08, al desembre del 2008 fou nomenat primer ministre en substitució d’Yves Leterme enmig d’una greu crisi institucional.
Al novembre del 2009 fou designat per a ocupar la primera presidència del Consell Europeu, instituïda pel Tractat de Reforma de la Unió Europea o de Lisboa, vigent a partir de l’u de gener de 2010. Considerat un home de consens, la seva participació en el decurs de la crisi del deute sobirà fou crucial perquè els caps d’estat de la Unió Europea coordinessin els esforços, que culminà en la signatura del Tractat d’Estabilitat, Coordinació i Governança de la Unió Econòmica i Monetària del març del 2012. Fou també una peça clau en diverses cimeres mundials com a coordinador d’una posició comuna europea, especialment al G8 i al G20, i en la crisi líbia. Al març del 2012 fou reelegit per unanimitat en el càrrec, en el qual el substituí l’any 2014 el polonès Donald Tusk. És autor d’alguns llibres de tema polític.