La seva característica principal és que no s’origina al parlament sinó en la mateixa ciutadania, a partir de la presentació formalment acreditada d’un determinat nombre o superior de signatures en suport d’una nova llei o d’una esmena constitucional. Hom distingeix dues menes d’ILP: la directa i la indirecta. En la ILP directa, la proposició és sotmesa a votació de la cambra o a una consulta ciutadana i, si és aprovada, obté el rang de llei o d’esmena constitucional, mentre que en la ILP indirecta la proposta és sotmesa a un debat parlamentari, del qual pot sortir modificada per a ser sotmesa a votació de la cambra o en una consulta ciutadana.
La ILP no és contemplada en l’ordenament constitucional de tots els estats democràtics i de dret i, en aquells que ho fan, moltes vegades és limitada a determinades jurisdiccions, matèries o àmbits territorials (per exemple, se n'admet l’exercici en l’àmbit local però no en l’estatal, etc.). L’estat que fa un ús més aprofundit de la ILP és Suïssa, que admet canvis a nivell federal. El Tractat de Reforma de la Unió Europea o Tractat de Lisboa (2009) admet la possibilitat de presentar-ne, però els requisits (un milió de signatures en un nombre significatiu d’estats en cadascun dels quals rebi el suport d’almenys 1/500 part del cens) en fan molt difícil l’aplicació.
Regulada per una llei orgànica del 1983, la Constitució Espanyola del 1978 admet en l’article 87.3 la tramitació de la ILP a partir del suport de mig milió de ciutadans, bé que és sotmesa a importants limitacions: entre d’altres, no es pot reformar la Constitució, ni les lleis orgàniques o les matèries a què aquestes fan referència, ni les lleis tributàries.
A Catalunya, d’acord amb l’article 32.6 de l'Estatut d'Autonomia del 1979, el Parlament aprovà la Llei 2/1995 de la Iniciativa Legislativa Popular, que resultà ampliada el 2006, en requerir un mínim de 50 000 signatures i una edat mínima de 16 anys, i de la qual se sostreien les matèries que l’Estatut d’autonomia atribuïa singularment al Parlament o al Govern. El nou Estatut de Catalunya del 2006 preveia en l’article 29.6 el dret de presentar ILP per la Generalitat i els ajuntaments en la forma que les lleis establissin.