Bronisław Komorowski

(Oborniki Slaskie, Breslau, 4 de juliol de 1952)

Bronisław Komorowski

© OTAN

Polític polonès.

Procedent d’una família d’aristòcrates polonesos expatriats de Lituània, visqué la infantesa i la joventut en la pobresa. El 1966 es traslladà a Varsòvia, on estudià història, s’incorporà a l’oposició clandestina anticomunista, de la qual fou un actiu organitzador i editor clandestí. En acabar els estudis (1977), s’incorporà a una empresa editorial i treballà com a mestre de 1981 a 1989. Vinculat a Solidarność a la regió de Masòvia, en declarar-se la llei marcial (1981) fou detingut i enviat a un camp d’internament.

Després de la caiguda del règim comunista i la instauració d’un sistema democràtic (1989) ocupà càrrecs en organismes oficials, i en 1989-90 fou alt funcionari del consell de ministres. El 1991 fou elegit diputat per per la centrista Unió Democràtica, i fins el 1993, com a viceministre de defensa treballà per convertir l’exèrcit en una organització sotmesa al control democràtic. De 1997 al 2000 fou president del comitè parlamentari de defensa nacional, i des d’aquest càrrec treballà intensament per aconseguir l’ingrés de Polònia a l'Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (que tingué lloc el 1999) i posteriorment (2000-2001) fou ministre de defensa del governm de Jerzy Buzek.

L’any 2001 fou membre fundador de Plataforma Cívica, partit de tendència liberal, de la qual fou president a la regió de Masòvia fins el 2006 que n'esdevingué vicepresident i per la qual esdevingué diputat el 2007 i portaveu de la cambra baixa (Sejm). El juny del 2010 guanyà clarament les primàries com a candidat de Plataforma Cívica en les presidencials del mes de juliol convocades anticipadament arran de la mort del president Lech Theodor Kaczyński en accident aeri al mes d’abril, al qual succeí en el càrrec interinament. En la consulta, derrotà en segona volta el candidat conservador Jaroslaw Kaczyṅski amb un 53% dels vots i accedí al càrrec. El maig del 2015 fou derrotat per l'eurosescèptic conservador Andrzej Duda, el qual el succeí en el càrrec.