Euskal Herria Bildu

EH Bildu, Bildu

Partit polític basc creat l’abril del 2011 com a coalició electoral amb el nom de Bildu.

Com a coalició fou, en part, el resultat dels diversos intents d’ocupar l’espai electoral de l’esquerra independentista basca, especialment el de Batasuna i altres formacions que, amb un nom diferent, n’eren considerades afins i foren il·legalitzades a conseqüència de l’aprovació, el juny del 2002, de la Llei de partits pactada entre el PSOE i el PP.

Tingué un primer precedent en Sortu, formació creada el febrer del 2011 de cara a les eleccions municipals del País Basc i de Navarra i també al Parlament navarrès del 22 de maig d’aquest mateix any. Al març, però, fou anul·lada pel tribunal Suprem, que considerà que aquesta formació actuava en connivència amb ETA, tot i que en els seus estatuts, a diferència de Batasuna, condemnava explícitament la violència de la banda terrorista.

Bildu (nom basc que significa ‘reunir’) fou creada un mes més tard, i agrupava Sortu i dos partits legalitzats: Eusko Alkartasuna i Alternatiba, escissió d’Ezker Batua (nom d’Izquierda Unida al País Basc), amb l’objectiu principal d’impulsar el procés de pau als territoris bascos. Poc després s’hi afegí una quarta formació, Aralar.

Com en el seu antecessor, en els estatuts de la formació hom formula un rebuig explícit de la violència d’ETA. Els primers dies de maig del 2011 el Tribunal Suprem il·legalitzà Bildu amb els mateixos arguments, però posteriorment una sentència del Tribunal Constitucional en resposta a un recurs contra la prohibició permeté que la formació presentés les candidatures.

Celebrades les eleccions, aconseguí ser la coalició amb més representació municipal del País Basc (953 regidors) i la segona en vots (276.134). A Navarra obtingué 184 regidors i esdevingué la quarta força al Parlament, amb 7 diputats. En les eleccions al Parlament basc celebrades el 21 d’octubre de 2012, liderada per Laura Mintegi i ja amb el nom d’Euskal Herria Bildu (EH Bildu), la coalició esdevingué la segona força amb 21 escons, posició que mantingué en les eleccions del 25 de setembre de 2016, amb 19 escons. En aquesta convocatòria la Junta Electoral i el Tribunal Constitucional impediren al seu líder Arnaldo Otegi presentar-se com a candidat. El 2014 s’inscriví com a partit polític d’àmbit territorial a les comunitats autònomes del País Basc i Navarra i en el congrés de refundació celebrat el juny del 2017, Otegi fou elegit coordinador general, i s’acordà adoptar l’estructura de partit polític a partir de la unió de les quatre formacions que la composaven. En les eleccions a la cambra basca del 12 de juliol de 2020 augmentà la representació a 22 diputats.

En les eleccions generals espanyoles ha obtingut successivament 7 (2011, dins la coalició Amaiur), 2 (2015), 2 (2016), 4 (2019) i 4 (2020) diputats al Congrés, i 3 (2011), 1 (2015, dins la coalició Cambio Aldaketa), 0 (2016), 2 (2019) i 2 (2020) senadors.